vora l'illa

vora vora el mar jau la teva pell
embolcallada de desitjos secrets
vora vora l'illa dels teus ulls d'anhels amagats
et sento lluny però el cor batega més que mai
et trobo a faltar i em sento petit
aquesta fragilitat que m'has fet descobrir
alimenta la immensitat de la vida
tot sols no som res
bull bull la meva sang
paraules buides, retòrica insistent
res no pot explicar el rosec del meu cos
fins on seràs capaç de fer?

només s'amaga de tots nosaltres

en els rius de lava
en el meu cor incandescent
la porta de la de teva cambra es tanca
s'esmuny rapidament entre el flaire de la vesprada
somiquejava només de pensar-hi
uns plors terriblesla respiracio, nerviosa
només s'amaga de tots nosaltres
mai més riuré
mai més valdrà la pena
de tant en tant cal riure's d'un mateix
en la penúria anem a cara descoberta