vora vora el mar jau la teva pell
embolcallada de desitjos secrets
vora vora l'illa dels teus ulls d'anhels amagats
et sento lluny però el cor batega més que mai
et trobo a faltar i em sento petit
aquesta fragilitat que m'has fet descobrir
alimenta la immensitat de la vida
tot sols no som res
bull bull la meva sang
paraules buides, retòrica insistent
res no pot explicar el rosec del meu cos
fins on seràs capaç de fer?
13 de set. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada