19 de nov. 2007
la meva mirada
En les vesprades tardorenques et sento més a prop que mai. En les teves felicitats i tristeses em reflexo perque son en elles on el meu cor beu per ser més feliç. En les meves abraçades hi han tots els meus desitjos i anhels. En Tú es realitzen i en Tú volen jaure fins a la posta de sol dels meus dies. Donem la teva mà gelada per aquestes ventoleres hivernenques i deixem portar-te fins la mar salada de la nostra cova. En la feixuguesa dels teus jorns mai oblidis ni dubtis de la puresa de la meva mirada i de tot el meu amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada