Marià Manent - Tardor a Viladrau

Com grans monedes d'or, d'un or prim i lleuger,

cauen les fulles dels til·lers, gronxades

en el sol de novembre. El Jardí té

un fregadís d'abril de sedes oblidades.

 Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles

les agulles dels cedres vora la pluja d'or.

Tenen com una pau joiosa aquestes fulles

morint-se, i mig sospiren:"res no mor".

 

Fins al peu del grans cedres es daura  l'ombradiu

d'aquest jardí tancat, reclòs com una illa.

Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la,diu:

"La vida passa, es fon, i torna i brilla

Liu Zongyuan

柳宗元：江雪

千山鳥飛絕    萬徑人蹤滅

孤舟簑笠翁    獨釣寒江雪

RIVER SNOW

A thousand mountains without a bird.

Ten thousand miles with no trace of man.

A boat. An old man in a straw raincoat,

Alone in the snow, fishing in the freezing river.

(Kenneth Rexroth, trans.)

A thousand mountains—no bird’s flight.

A million paths—no man’s trace.

Single boat. Bamboo-leaved cape. An old man.

Fishing by himself: ice river. Snow.

(Wai-lim Yip, trans.)

NEIGE SUR LE FLEUVE

Sur mille montagnes, aucun vol d’oiseau

Sure dix mille sentiers, nulle trace d’homme

Barque solitaire : sous son manteau de paille

Un vielliard pêche, du fleuve figé, la neige

(François Cheng, trans.)