25 de gen. 2008

L'invitation au voyage

Mon enfant, ma soeur,
Songe à la douceur
D'aller là-bas vivre ensemble !
Aimer à loisir,
Aimer et mourir
Au pays qui te ressemble !
Les soleils mouillés
De ces ciels brouillés
Pour mon esprit ont les charmes
Si mystérieux
De tes traîtres yeux,
Brillant à travers leurs larmes.

Là, tout n'est qu'ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.

Des meubles luisants,
Polis par les ans,
Décoreraient notre chambre ;
Les plus rares fleurs
Mêlant leurs odeurs
Aux vagues senteurs de l'ambre,
Les riches plafonds,
Les miroirs profonds,
La splendeur orientale,
Tout y parlerait
À l'âme en secret
Sa douce langue natale.

Là, tout n'est qu'ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté.

Vois sur ces canaux
Dormir ces vaisseaux
Dont l'humeur est vagabonde ;
C'est pour assouvir
Ton moindre désir
Qu'ils viennent du bout du monde.
- Les soleils couchants
Revêtent les champs,
Les canaux, la ville entière,
D'hyacinthe et d'or ;
Le monde s'endort
Dans une chaude lumière.

Là, tout n'est qu'ordre et beauté,
Luxe, calme et volupté

22 de gen. 2008

brolls

L'any tot just comença, brollen de nous els dies. Ja és el segon hivern que passem junts i et necessito més que mai. Les nits son fredes i fa fred. Jo vull que m'escalfis els dits de les mans i els ulls i els meus cabells. Que la meva suor raji per la meva pell. Et necessito i l'assumpcio d'aquest sentiment em fragilitza però al mateix temps em fa fort. És el bell i el trist de la vida. El caure de les fulles dels arbres enmig de la tarda freda i ventosa, és la rosada calenta que és fon en un matí de primavera. El teu somriure.

19 de des. 2007

mono no aware

la lleugera i serena tristesa que sento a l'observar la mutabilitat i caducitat de totes les coses, de la impermanència de tota existència

19 de nov. 2007

la meva mirada

En les vesprades tardorenques et sento més a prop que mai. En les teves felicitats i tristeses em reflexo perque son en elles on el meu cor beu per ser més feliç. En les meves abraçades hi han tots els meus desitjos i anhels. En Tú es realitzen i en Tú volen jaure fins a la posta de sol dels meus dies. Donem la teva mà gelada per aquestes ventoleres hivernenques i deixem portar-te fins la mar salada de la nostra cova. En la feixuguesa dels teus jorns mai oblidis ni dubtis de la puresa de la meva mirada i de tot el meu amor.

6 de nov. 2007

quins ulls quins dies quins records... emocions que m'omplen



3 d’oct. 2007

coses

Aquests dies de tador, plujosos, grisos, plens d'humitat...la feina de cada dia. Les plaçes i carrers de cada dia i els somriures i les cares llargues dels veïns i vianants. La lluita de cada dia ens omple de sensacions plenes i buides. Busquem seguretat i inseguretat, sorpreses i rutines. Lluïssor en els ulls d'aquells que estimem. Volem i trobem. Sabem que hem d'asseure'ns a la llar de foc de casa nostra i deixar que el sol enlluerni els teus ulls en l'amplitut dels cels i platges. Que puguis córrer lliurement. Ens transperentem perque no sabem fer altra cosa. En la vastedat del nostre amor hi cap tot el teu cor i tot el teu cos perque balli en les esferes naturals de la vida. Ens preguntem sempre en la idoneïtat dels nostres actes perque busquem la teva satisfacció. Ja fa quasi un any que ens coneixem! Quin món el compartir amb tu la meva petita vida. Com evoluciona tot! El nostre cor no sent igual que el primer dia. Tot cambia. Ara sento mes carinyo per tu que mai. No soc tant efusiu potser, en la manera de transmetre els meus sentiments cap a tu però penso que he madurat, et conec millor i crec que m'enriqueixo més amb tu que abans. Les meves sortides "hiperbòliques" com tu dius ja no les tinc. Sento que tinc entre mans un diamant que vull cuidar cada dia més. Espero que ara sentis que rebs més que abans o més ben dit rebs millor que abans. He après com donar d'una millor forma. Saps que sempre et soc sincer i que d'aquesta manera podrem recórrer un llarga camí. Sé que necessites el teu espai i encara que de vegades maldestre intento que et sentis cómoda amb mi i que pensis que podem ser feliços. Que directe que soc avui oi?. Soc molt feliç i saps que de tant en tant necessito dir-te aquestes coses.

2 d’oct. 2007

vous...

vous êtes ma reine....mon espoir fait réalité!
Creative Commons License
pais de neu is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 3.0 Unported License.
Based on a work at myosei.blogspot.com.