Kasatsu enbo, el paisatge de Kasatsu a la llunyania
Damunt de la mar de l'esperit, no hi bufa el vent i el mirall preciós és clar.
Els micos han cridat tres cops, però no és suficient.
Trenquen les onades fredes, la lluna brilla damunt del penyassegat blau.
No hi ha camí per accedir al cim més alt de la muntanya abrupta.
Dedicat al Mestre Tomei Enichi
El color de la primavera de la familia soto ja resplandeix amb tota la seva intensitat.
El camí de la nostra casa obstruït per la molsa, als visitants se'ls fa difícil arribar-hi.
Damunt de les branques de les azalees, el cant del cucut s'ha tornat complicat.
En la nit profunda, els meus plors solitaris ressonen en la muntanya buida.
Secchu kaiko, Ensenyament al samurai Kikuchi al mig de la neu
Tot el cosmos acaba per deseintegrar-se i es transforma en petites partícules.
Sobre la terra s'instal.la la calma, la pau total. No si veu a ningú.
Sobre l'arbre sec, una flor única floreix.
Recordant la primavera d'abans de la prehistoria.
Als meus estimats deixebles
No us quedeu pas al cim de la muntanya de la solitud.
Empenyent l'aigua fangosa a prop del vell embarcador.
L'esperit de la compassió més elevada penetra els tres mons.
Heu d'estar satisfets d'ésser passejants de la mar dels sufriments
3 d’oct. 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada