la nit s'allarga
els teus dits s'escalfen al meu cos
els meus llavis tasten la lluïssor de la teva pell
veus allà fora, rialles
dins del llit, el teu alè envolta l'espai
i les meves cames s'entrecreuen amb les teves
avui, ahir, demà
tot és un somni eteri
riem, plorem, ens abraçem sempre al mes enllà
busquem, trobem, perdem
amor, plors, recançes
la vida sempre remou, sempre somniarem
aquests ulls teus
tot suau, tot dolç,
vora el capvespre, melangiosa la teva veu m'embolcalla
tan sols mots, sentiments, alès
alès...d'amor i de pèrdua
batecs que ressonen encara de ben segur pels teus cabells
ja fou fa temps de l'última vegada
és un regal, sempre és un regal
el riu de les meves venes flueix flueix flueix
els dies son com un riu,
em deixaràs submergir-me més endins, encara més endins de la mar dels teus ulls?
22 d’oct. 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada