Ja fa temps que coneixem a l'Alícia, quasi 6 mesos. Sovint la veiem pensativa, mirant a través dels vidres de casa seva, vers l'horitzó. Aleshores la seva mirada tèrbola no la deixava veure més enllà de les seves inherents recançes. Ara, avui, la veiem córrer per la sorra de la platja, somrient. Les ones bateguen a la platja, l'escuma voleia pels aires, fa vent i es nota en l'aigua que s'enlaira del mar. Porta una cinta de colors al cap, els seus llavis més vermells que mai i els ulls brillants. La seva mirada és més clara que mai. Una brillantor que fins ara mai li havíem vist. Nosaltres ajaguts a la sorra mig mullada de la matinada ens quedem embadalits com somriu. Aquest somriure que des del primer dia ens captivà. Per primer cop, ens sentim serens, tranquils de nosaltres mateixos. Una felicitat serena emperò no menys exultant. La cridem perquè vingui, es fa pregar i l'anem a buscar corrents. Em tiro al seu damunt i sento tot el seu cos enganxat al meu. Sento la seva olor, l'olor del seu cos mig suat, aquella olor que ens embriaga i ens fa més vius que mai, ens omple i ens ensenya que la vida és feta de petits moments que es fan eterns en el nostre cor. La vida se'ns escapa pels dits, no ens donem compte i el temps passa com un llampec en una tempesta d'estiu. La vida, plena de dubtes, pors, imprecisions, sorpreses ens mostra com ens debem a allò que ens omple en aquest instant i a viure-ho amb intensitat. Més enllà recordarem aquests instants com aquells que donen sentit i felicitat. Donar i rebre. Vaig donar i rebo cada dia el teu somriure.
El sol intenta pondre's en l'horitzó. Les onades ja no bateguen a la riba de la platja. Absorts beben una cervesa i una cigarreta entre els dits ens mirem, emmudits, gaudim del temps com passa i de sobte ens embolcallem en rialles sobre tot allò que hem viscut fins ara. Parlem, com parlem! Com ens passa el temps xerrant, filosofant. La vida sempre fou incerta però ara em banyo en la mar dels teus ulls i em dic que curta que és la vida!
Alícia, Alícia...Com valgué la pena de trobar-te!
21 d’abr. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada