estirats a la sorra

Es un tarda de juny, diumenge i els primer raigs de sol que comencen a escalfar. No fa calor però l'Alícia resta estirada a la platja. En una sorra que comença a estar calenta. Amb bikini però amb una samarreta per damunt, estirada i quasi dormint. A la platja hi ha poca gent, uns nens que criden i es persegueixen els uns als altres a la vora de l'aigua però que encara no s'atreveixen a mullar-se. L'Alícia aixeca el cap, endormiscada, te mitja cara plena de sorra. Mira a l'horitzó, més ben dit mira cap a l'aigua. Un noi la saluda des de dins de l'aigua, ella somriu i el cor li batega més de pressa. Sospira i recull les cames. Vol anar a l'aigua i abraçar-se a ell però creu que l'aigua estarà gelada. Ell l'anima a que entri dins però ella amb el cap li fa signes de que no vol. De totes maneres s'aixeca i va cap a l'aigua, lentament. Ell se li va a apropant des de l'aigua a poc a poc. De sobte ve una ràfega de vent gelat i l'Alícia corre cap a la tovallola. Ell surt de l'aigua immediatament i se li tira al damunt tot just en el moment que ella es disposava a estirar-se a la sorra. Es posen els dos a riure descontroladament. Abraçats a la tovallola, ell darrera d'ella, ella sent el seu cos mullat que l'envolta i ell el cos d'ella encara calent amb restes de sorra. Ella gira el seu cap buscant els llavis salats d'ell. Nota el seu membre roçant la seva cama. Cluca els ulls i sent tot un remolí de sensacions pel seu cos. Un sentiment que de tant en tant sent i que la fa sentir-se sense control, que no té capacitat de gestionar tot una sèrie de sentiments fins ara adormits. El sol cau a l'horitzó oposat al de la mar. S'aixequen morts de fred però no son capaços de poder ni tan sols trencar aquest instant etern. La vida fugaç, etèria els entristeix però saben que aquests moments son únics i mai es repeteixen. Ella se n'ha adonat de que malgrat tot es en aquests moments que se sent realment viva i ja no els vol perdre més.

teies

teies ardents: les teves mans
perles brillants: els teus ulls
una maduixa oberta: els teus llavis
corall filamentós: els teus cabells
via làctia: el teu ventre
un somriure especial quan tu surts, com a tu t'agrada
una abraçada cualla els nostres cossos
els estels espeteguen en els teus ulls
i un llampec ens cau al damunt

el misteri de la vida

Em pregunten que és estimar,
no es pot estimar sense acceptar que ja estàs estimant
estimes perquè dones i l'altre rep,
l'altre rep perquè ho sent quan l'abraces.

Saber que estàs estimant no s'esbrina a través de la raó,
el misteri de la vida és aquest: indefinit, eteri, indesxifrable,
quan t'ho preguntes perd tot el valor.

Viure la vida tal i com és presenta a cada instant sense fugir
acceptar la fugacitat de la vida i la seva fragilitat
és viure amb la imperfecció de la vida ella mateixa,
és la bellesa de reconèixer les nostres pròpies mancances.

somriu quan tu surts d'ella...

Somriu cada vegada
que una altra cosa d´ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d´ella
i es torna a cloure intacta...

paraules i desitjos fugaços

Joc:

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n´ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna´t
sencer. Si te l´estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Fe:

La tens als teus braços.
Dorms, i la somnies,
i saps que és un somni
tot el que veus d´ella.
I el cor se t´arrenca,
tremola de fe.
Només una cosa
que tu li proposes
et dóna penyora
que et voldrà despert.
Coneix que és un somni
el que li dius d´ella,
però que per sota
del somni, és ella
que tens als teus braços.

Kore:

Somriu cada vegada
que una altra cosa d´ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d´ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d´una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li´n digueu bondat,
i a penes endevines
com s´absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos.

(Gabriel Ferrater)

The Tempest. Acte IV, escena 1. (William Shakespeare)

We are such stuff
As dreams are made on, and our little life
Is rounded with a sleep

llànties de foc, cendres i cal viva

En una nit l'oblidaren
colgat de cendres fredes
ennuegat busca perques
a mitjanit la cal viva enlluerna blanca, fresca, preparada.

Llànties de foc que encara cremen
serenes el teu oli esperen