Em pregunten que és estimar,
no es pot estimar sense acceptar que ja estàs estimant
estimes perquè dones i l'altre rep,
l'altre rep perquè ho sent quan l'abraces.
Saber que estàs estimant no s'esbrina a través de la raó,
el misteri de la vida és aquest: indefinit, eteri, indesxifrable,
quan t'ho preguntes perd tot el valor.
Viure la vida tal i com és presenta a cada instant sense fugir
acceptar la fugacitat de la vida i la seva fragilitat
és viure amb la imperfecció de la vida ella mateixa,
és la bellesa de reconèixer les nostres pròpies mancances.
4 de gen. 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada