tots els colors, totes les vides

Tot es reflexa en mi mateix des de l'espai eteri de tots els dies de les nostres vides, tot és blau, vermell, negre, blanc verd, gris; de tots els colors de les penes i de les alegries. Els teus llavis m'omplen de vida, les teves mans font d'aigua bullent. Les meves mans s'enreden en els teus cabells, fulles d'un arbre que arrela en la meva sang. Els teus dits mullats per tot el meu cos en les primeres llums del dia que s'aixeca. Amunt, avall, dreta, esquerra, no hi ha direccions que menin a la felicitat. Tot és més senzill, obrir els braços i donar-nos les mans. Caminem abraçats, mirant-nos de tant en tant, en la nit gelada, pels carrers buits de la ciutat adormida; tot neix així.