bufa el vent fort

Som al capvespre i al carrer el vent bufa fort. Les darreres fulles dels arbres ja han caigut totes al terra. Els cotxes passen ràpidament per l'asfalt. Els nens s'escridassen els uns als altres i s'empaiten amunt i avall. Se sent un xiscle de la frenada d'un autobús davant d'una parada. D'entre la parada i la canalla surt l'Alícia. Amb una abric i una bufanda i amb les mans a la butxaca camina mirant al terra. Pensa però sense pensar. Camina, sempre fa camí ella, no s'atura mai. No té ganes d'aturar-se a pensar per on ha de tirar. Creu en la força i la saviesa d'aquest vent fort que remena els carrers de sentiments i els empeny ben lluny, allà a on les seves mans ja no els pot atrapar... A mitjanit, a casa, el vent xiula entre les portes i fa trontollar els vidres glaçats.