lisboa...

els records ens fan
les vivències ens fan créixer
en la closa nit humida
batecs que recullen emocions antigues.

torno a casa sol pels carrers empedrats
melangia, records, anhels
tornar, abraçar, fondre-ho tot:
llampecs d'una tempesta seca.

jec al llit
tot s'esmorteix
suau, dolç, calent..
l'iris dels teus ulls perfora la fosca nit.

sento les teves mans als meus cabells
teu, meu; cualla.

Demà quan m'aixequei netejem les parpelles
seran ben seques de tristor.

Em sents a la l'altra riba de l'oceà?