de matinada...

Son les 4 del matí. Cansat, amb son pero sense son. Amb ganes de parlar i abraçar-te. Sentir-te a prop meu. A fora la nit és ben freda i el vent rúfol pels carrers cada vegada més buits de la ciutat. Ben aviat t'aixecaràs i encara dormiré. És la primera vegada que escric en el blog sentiments i paraules que abans me les guardava. Fins ara eren poesies anònimes, paraules robades i compartides però sovint sense que fossin gaire personals. Per a qui escrivim? Perque algú ens llegeixi? A vegades si d'altres no. A fora la lluna brilla. Ja és suficient. Però em manquen els teus llavis calents i mullats. Paraules, sentiments, sensacions. Tot fuig i res roman. El llit de ben segur serà gelat. En la foscor de la nit una espurna brilla en el cel, sembla un estel. Al teu llit els teus ulls brillen i somnien. M'ajec al llit ara i m'hi aproparé... bon dia