derrière tes yeux se cache la lune

En la obscuritat de la nit els sentiments es desfan com el gel es desfa amb els primers raigs de sol de primavera. D'una glopada el vent ens arrossega fins a l'immensitat de l'horitzó fosc. Camino sol vers la cambra gelada. Una espelma crema sense cera i comença a calar foc a la taula. El televisor s'encén sol i la ràdio sintonitza malament. surto a la terrassa, fa fred i fumo una cigarreta. M'agrada sentir el fred calar els ossos quan tinc calor. T'ajaus al llit i sento el refregar dels llençols pel teu cos. El teu cos mullat de febra i desig. El teu cor batega, els estels cauen precipitats al terra i es transformen en pedres inocues. A la vorera davant de casa meva les fulles seques s'amunteguen. M'agrada mirar-les. En elles i veig moltes coses.

M'agrada poder atènyer cada moment de la vida com únic i finit. Per això retinc qualsevol responsabilitat de la meva vida en mi mateix. Tot ens és propi, els dolors i les felicitats. Camino, camino i camino sempre pels mateixos carrers de la vila. En ells cada dia és diferent. En les fulles, en les pedres, en els papers, en els diaris oblidats, tot és diferent cada dia i cada cercle es tanca.

..."derrière tes yeux se cache la lune", en una copa de cervesa s'esmunyeixen els teus dits transparents. Tenim set i ens embolcallem al llit calent de la matinada.