els teus ulls son el meu atzur

Els teus ulls son l'atzur de la meva ànima. En les vesprades de la teva absència cerco moments on la teva mà m'acompanya vers celatges infinits. Inteno envà embolcallar-me en somnis a on tú no hi ets. Vagarejo sempre agafat a la teva mà i m'ensenyes sols que mai vaig conèixer. Els teus dubtes son la sang que alimenten els meus llavis i el meu cor assadegat. Em completo quan m'abraço a tú i no veig demà sense el teu somriure aclaparador. Som Ú i a vegades no ho veus. Vida i amor creixen en el dubte i ell propulsa el canvi etern. T'accepto amb els braços oberts i veu que en ells podràs créixer més enllà dels paratges erms aon sempre t'aturaste aporuguida. Aforagita nuvolades efímeres que no son més res més que entrebancs inocuus. Aquí resto tan sols amb paraules, mots que tan sols son mots, però que omplen horitzons que de ja per sí son vasts com la profunditat dels teus ulls.