lisboa

Cerco sempre la teva mirada sigui a on sigui. Sigui a on miris cerco els teus ulls, dos fars encesos que omplen d'escalfor tot el meu cos. Com si entressin dins de la meva panxa i burxessin cada cel.lula de la meva sang, com si bombegessin la meva sang per cada racó buit del meu cos. Aquests dies amb tu han sigut un regal perqueè certament no pensava que ens arribessim a portar tant bé. Compartir vivències amb algú ques estimes, què hi ha de millor?

L'Alícia dels vells temps ja no és més l'Alícia sino Susana. La primavera arriba i et treus els abrics i deixes anar velles recançes. Les teves abraçades son més càlides que mai i tu ets TÚ més que mai i així et vull. No hi ha res que satisfaci més que poder estimar algú que comparteixi amb tu coses i es pugui expressar tal i com és. TÚ i la teva persona sou així i això m'agrada perque m'enriqueix.

En la posta del sol, els raigs calents i vermells il.luminen la meva cara. En la plaça, m'assec al banc i ric sol. Demà quan et vegi t'abraçaré i em diré que curta és la vida com per deixar passar el temps, t'agafaré la mà calenta i te l'acostaré al meu clatell. Aquesta és l'eternitat.