"Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
som s'absorbeix.
Encara
li cal sumar-se.
Encara
va naixent el seu cos."
(El tu pot ésser el desdoblament del poeta. Kore és un tipus d'estàtua del grec arcaic -s. VII a V a.C- que representa una noia somrient i en actitud sol.lícita, com de qui fa una ofrena, amb una mà estesa o bé descansant sobre el pit; "com la kore antiga, la seva amant observa una mateixa actitud submisa i oferent, alhora tan impertorbable com la de l'estàtua." El poema fa "una reflexió sobre la formació de la personalitat i sobre les repercussions que els relacions entre homes i dones acaben tenint sobre la vida moral, veritable centre d'interès de la poesia de l'autor." (Abellan, Joan / Ballart, Pere / Sullà, Enric. Introducció a la Teoria de la Literatura. Manresa, Angle Editorial, 1997
18 de març 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada