la immensitat del mar

Corriem en l'avinguda deserta, les nostres cares gelades pel vent, tu amb el teu abric i la bufanda, t'agafava de la teva cintura. Sempre una mica reticent a les mostres evidents dels sentiments però els teus ulls sempre et delaten, suen desig i veritats. M'agrada poder observar com els teus ulls s'arriben a enrogir, tu no ho notes ni ho veus, jo ho palpo al meu cor. Busquem un cafè a on escalfar les nostres mans. En aquestes nits d'hivern quan miro a la lluna, sento que els teus records encara li donen més llum, els estels cauen precipitats al mar com llàgrimes dels teus ulls. El mar, aquesta bassa d'aigua immensa, son l'embolcall de la teva presència en mi. Tu saps com n'és de vast el mar. En ell mi banyo cada nit i la seva sal se m'arrapa. Tu ben saps com estimo el mar...