s'arrauleix al llit

L'Alícia té uns dits i unes mans que son brases quan ens toca la nostra pell. Els seus ulls dos guspires que prenen foc a les rames dels nostres cors. Els seus llavis mullen l'ànima més seca. Les seves abraçades un alè de vida. Avui, tenim poc a parlar d'ella. En aquesta vesprada la lluïssor de la lluna i els estels ens explicaran molt més que les nostres humils paraules. La fluïdesa de la seva sang per primer cop li traspuà dels seus membres, ella ho sap i nosaltres ho sentirem. En la solitud de la nit per primer cop ens sentim acompanyats. Ell ja tornà a casa, cansada, amb les mans i el cos fred. S'arraulirà al llit buscant aquell amor viscut intensament, el sent i per ella ja significa força. Que dormis bé.