li espurnegen els ulls

L'Alícia torna a casa pels carrers buits de la ciutat. Fa fred però porta un abric llarg i gran. Abaixa la cara com buscant l'escalfor del seu cos. Els autobusos l'acompanyen al costat. Ella, sola, camina. Li espurnegen els ulls. Té fred però al mateix temps sent que alguna cosa l'escalfa. No sap d'on ve aquesta escalfor. Mou les mans dins de les butxaques. El seu cos s'amotlla a la seva roba. Des de la llunyania veiem la seva figura encesa. Quan de vegades, la tenim ben a prop, sentim aquesta escalfor ardent. Una guspira que sempre crema en els nostres cors.