tots els colors, totes les vides

Tot es reflexa en mi mateix des de l'espai eteri de tots els dies de les nostres vides, tot és blau, vermell, negre, blanc verd, gris; de tots els colors de les penes i de les alegries. Els teus llavis m'omplen de vida, les teves mans font d'aigua bullent. Les meves mans s'enreden en els teus cabells, fulles d'un arbre que arrela en la meva sang. Els teus dits mullats per tot el meu cos en les primeres llums del dia que s'aixeca. Amunt, avall, dreta, esquerra, no hi ha direccions que menin a la felicitat. Tot és més senzill, obrir els braços i donar-nos les mans. Caminem abraçats, mirant-nos de tant en tant, en la nit gelada, pels carrers buits de la ciutat adormida; tot neix així.

Mathieu Chedid

Aquesta és una canço preciosa del cantant i compositor francès Mathieu Chedid!

Qui est le plus fragile ?

Paroles et Musique: M "Mathieu Chedid" 1999 "Je dis Aime"

Si cruel ce reflet de moi-même
Dans cette glace qui me glace l'épiderme
Si réel ce reflet, qu'il nous gêne
Cet emblème matinal nous rend blême

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
Juste un constat
Les qualités, les défauts

Immobile, impassible, force tranquille
Tu entonnes une réflexion intime

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Rire d'un miroir
C'est rire de tout

moltes felicitats

Moltes coses t'he dit fins ara i les què falten...però ara només et puc dir que siguis ben feliç en aquest dia que fas anys i que en aquest any que començes acompleixis tots els teus desitjos!!

ta esquena

Tú estirada en el llit
Tú i el teu cabell que flota en l'espai del teu cos
Tú i el teu coll, embolcall dels meus llavis
Tú i ta esquena, tes sentiments movent-se per ses venes

Fabienne Verdier

Bada Shanren (1626-1705)

sis caquis

Aquí tenim l'obra més coneguda del poeta i pintor xinès Mu Qi

sols

El sol cau melangiós a l'horitzó
La tarda càlida i suau ens abraça

Els teus llavis ens recorden la grandiositat de la vida
Un instant complet, únic i irrepetible

Cada dia ens recordem a nosaltres mateixos de la sort que hem tingut:
La caducitat de la vida ens mena a no oblidar-nos mai de tu.
...a la llunyania de la platja corres rient i els teus cabells dauren el sol dels meus ulls

François Cheng

"Qui accueille s'enrichit
Qui exclut s'appauvrit

Qui élève s'élève
Qui abaisse s'abaisse

Qui oublie se délie
Qui se souvient advient

Qui vit de mort périt
Qui vit de vie sur-vit"

"Une fois de plus et toujours
pour la première fois
Naît à l'instant le regard
meurt à l'instant le mot
Soudain visage irradiant
plus que nuage, insaisi...

Une fois de plus et toujours
pour la première fois
Un soufflue transperce de feu
la chair aux douleurs toues
Souffle au sourire aérien
versant sa cendre au coeur"

"Nous avons bu tant de rosées
En échange de notre sang
Que la terre cent fois brûlée
Nous sait bon gré d'être vivants!

Bleza

Muitas e longas noites passei no Bleza, grande local de música, para mim ainda inesquecível. Uma época onde conheci como é que se tinha de dançar sem cair no chão! Uma época de descobertas para mim numa cidade onde ainda não conhecia muita gente e foi lá no Bleza onde encontrei gente boa e ambiente relaxado, conheci lindas pessoas. O Alcides sempre presente, grande pessoa. Lá ninguém vai senão é para ouvir música de boa e em directo e se é possível dançar sem parar. Ainda lembro essas noites a dançar sem parar e olhar a traves das janelas do corredor como a chuva, amante de Lisboa, não parava de cair. Depois na saída apanhar um táxi na Avenida Dom Carlos I e de volta para o Campo de Ourique...Saudades boas! A minha irma também de certeza lembrará da sua visita, quem não lembra depois de ter estado lá. Ainda lembro uma noite de verão a dançar com a Maria João, sodade...

Cá vai um cartaz recente com o grande Tito Paris, bom músico de Cabo Verde! Longa vida ao Bleza!!

walk on the wild side

Holly came from Miami, F.L.A.
Hitch-hiked her way across the USA
Plucked her eyebrows on the way
Shaved her legs and then he was a she
She says, Hey babe
Take a walk on the wild side
Hey honey
Take a walk on the wild side

Candy came from out on the Island
In the backroom she was everybody's darlin'
But she never lost her head
Even when she was giving head
She says, Hey babe
Take a walk on the wild side
I Said, Hey baby
Take a walk on the wild side
And the coloured girls go
doo do doo do doo do do doo..

Little Joe never once gave it away
Everybody had to pay and pay
A hustle here and a hustle there
New York City's the place where they say,
Hey babe, take a walk on the wild side
I said, Hey Joe
Take a walk on the wild side

Sugar Plum Fairy came and hit the streets
Lookin' for soul food and a place to eat
Went to the Apollo
You should've seen em go go go
They said, Hey shuga Take a walk on the wild side
I Said, Hey babe
Take a walk on the wild side
All right, huh

Jackie is just speeding away
Thought she was James Dean for a day
Then I guess she had to crash
Valium would have helped that bash
Said, Hey babe,
Take a walk on the wild side
I said, Hey honey,
Take a walk on the wild side
and the coloured girls say,
doo do doo do doo do do doo
(Lou Reed)

un dia menys

vius treballes estudies menges sents plores rius corres fuges tornes abraces beses dorms t'aixeques penses no penses et fas gran i la vida té un dia menys! gira gira la roda de la vida!

estirats a la sorra

Es un tarda de juny, diumenge i els primer raigs de sol que comencen a escalfar. No fa calor però l'Alícia resta estirada a la platja. En una sorra que comença a estar calenta. Amb bikini però amb una samarreta per damunt, estirada i quasi dormint. A la platja hi ha poca gent, uns nens que criden i es persegueixen els uns als altres a la vora de l'aigua però que encara no s'atreveixen a mullar-se. L'Alícia aixeca el cap, endormiscada, te mitja cara plena de sorra. Mira a l'horitzó, més ben dit mira cap a l'aigua. Un noi la saluda des de dins de l'aigua, ella somriu i el cor li batega més de pressa. Sospira i recull les cames. Vol anar a l'aigua i abraçar-se a ell però creu que l'aigua estarà gelada. Ell l'anima a que entri dins però ella amb el cap li fa signes de que no vol. De totes maneres s'aixeca i va cap a l'aigua, lentament. Ell se li va a apropant des de l'aigua a poc a poc. De sobte ve una ràfega de vent gelat i l'Alícia corre cap a la tovallola. Ell surt de l'aigua immediatament i se li tira al damunt tot just en el moment que ella es disposava a estirar-se a la sorra. Es posen els dos a riure descontroladament. Abraçats a la tovallola, ell darrera d'ella, ella sent el seu cos mullat que l'envolta i ell el cos d'ella encara calent amb restes de sorra. Ella gira el seu cap buscant els llavis salats d'ell. Nota el seu membre roçant la seva cama. Cluca els ulls i sent tot un remolí de sensacions pel seu cos. Un sentiment que de tant en tant sent i que la fa sentir-se sense control, que no té capacitat de gestionar tot una sèrie de sentiments fins ara adormits. El sol cau a l'horitzó oposat al de la mar. S'aixequen morts de fred però no son capaços de poder ni tan sols trencar aquest instant etern. La vida fugaç, etèria els entristeix però saben que aquests moments son únics i mai es repeteixen. Ella se n'ha adonat de que malgrat tot es en aquests moments que se sent realment viva i ja no els vol perdre més.

teies

teies ardents: les teves mans
perles brillants: els teus ulls
una maduixa oberta: els teus llavis
corall filamentós: els teus cabells
via làctia: el teu ventre
un somriure especial quan tu surts, com a tu t'agrada
una abraçada cualla els nostres cossos
els estels espeteguen en els teus ulls
i un llampec ens cau al damunt

el misteri de la vida

Em pregunten que és estimar,
no es pot estimar sense acceptar que ja estàs estimant
estimes perquè dones i l'altre rep,
l'altre rep perquè ho sent quan l'abraces.

Saber que estàs estimant no s'esbrina a través de la raó,
el misteri de la vida és aquest: indefinit, eteri, indesxifrable,
quan t'ho preguntes perd tot el valor.

Viure la vida tal i com és presenta a cada instant sense fugir
acceptar la fugacitat de la vida i la seva fragilitat
és viure amb la imperfecció de la vida ella mateixa,
és la bellesa de reconèixer les nostres pròpies mancances.

somriu quan tu surts d'ella...

Somriu cada vegada
que una altra cosa d´ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d´ella
i es torna a cloure intacta...

paraules i desitjos fugaços

Joc:

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n´ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna´t
sencer. Si te l´estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Fe:

La tens als teus braços.
Dorms, i la somnies,
i saps que és un somni
tot el que veus d´ella.
I el cor se t´arrenca,
tremola de fe.
Només una cosa
que tu li proposes
et dóna penyora
que et voldrà despert.
Coneix que és un somni
el que li dius d´ella,
però que per sota
del somni, és ella
que tens als teus braços.

Kore:

Somriu cada vegada
que una altra cosa d´ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d´ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d´una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li´n digueu bondat,
i a penes endevines
com s´absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos.

(Gabriel Ferrater)

The Tempest. Acte IV, escena 1. (William Shakespeare)

We are such stuff
As dreams are made on, and our little life
Is rounded with a sleep

llànties de foc, cendres i cal viva

En una nit l'oblidaren
colgat de cendres fredes
ennuegat busca perques
a mitjanit la cal viva enlluerna blanca, fresca, preparada.

Llànties de foc que encara cremen
serenes el teu oli esperen