mono no aware

la lleugera i serena tristesa que sento a l'observar la mutabilitat i caducitat de totes les coses, de la impermanència de tota existència

la meva mirada

En les vesprades tardorenques et sento més a prop que mai. En les teves felicitats i tristeses em reflexo perque son en elles on el meu cor beu per ser més feliç. En les meves abraçades hi han tots els meus desitjos i anhels. En Tú es realitzen i en Tú volen jaure fins a la posta de sol dels meus dies. Donem la teva mà gelada per aquestes ventoleres hivernenques i deixem portar-te fins la mar salada de la nostra cova. En la feixuguesa dels teus jorns mai oblidis ni dubtis de la puresa de la meva mirada i de tot el meu amor.

quins ulls quins dies quins records... emocions que m'omplen

coses

Aquests dies de tador, plujosos, grisos, plens d'humitat...la feina de cada dia. Les plaçes i carrers de cada dia i els somriures i les cares llargues dels veïns i vianants. La lluita de cada dia ens omple de sensacions plenes i buides. Busquem seguretat i inseguretat, sorpreses i rutines. Lluïssor en els ulls d'aquells que estimem. Volem i trobem. Sabem que hem d'asseure'ns a la llar de foc de casa nostra i deixar que el sol enlluerni els teus ulls en l'amplitut dels cels i platges. Que puguis córrer lliurement. Ens transperentem perque no sabem fer altra cosa. En la vastedat del nostre amor hi cap tot el teu cor i tot el teu cos perque balli en les esferes naturals de la vida. Ens preguntem sempre en la idoneïtat dels nostres actes perque busquem la teva satisfacció. Ja fa quasi un any que ens coneixem! Quin món el compartir amb tu la meva petita vida. Com evoluciona tot! El nostre cor no sent igual que el primer dia. Tot cambia. Ara sento mes carinyo per tu que mai. No soc tant efusiu potser, en la manera de transmetre els meus sentiments cap a tu però penso que he madurat, et conec millor i crec que m'enriqueixo més amb tu que abans. Les meves sortides "hiperbòliques" com tu dius ja no les tinc. Sento que tinc entre mans un diamant que vull cuidar cada dia més. Espero que ara sentis que rebs més que abans o més ben dit rebs millor que abans. He après com donar d'una millor forma. Saps que sempre et soc sincer i que d'aquesta manera podrem recórrer un llarga camí. Sé que necessites el teu espai i encara que de vegades maldestre intento que et sentis cómoda amb mi i que pensis que podem ser feliços. Que directe que soc avui oi?. Soc molt feliç i saps que de tant en tant necessito dir-te aquestes coses.

vous...

vous êtes ma reine....mon espoir fait réalité!

"adieu" de rimbaud

L'automne, déjà ! - Mais pourquoi regretter un éternel soleil, si nous sommes engagés à la découverte de la clarté divine, - loin des gens qui meurent sur les saisons.L'automne. Notre barque élevée dans les brumes immobiles tourne vers le port de la misère, la cité énorme au ciel taché de feu et de boue. Ah ! les haillons pourris, le pain trempé de pluie, l'ivresse, les mille amours qui m'ont crucifié ! Elle ne finira donc point cette goule reine de millions d'âmes et de corps morts et qui seront jugés ! Je me revois la peau rongée par la boue et la peste, des vers plein les cheveux et les aisselles et encore de plus gros vers dans le coeur, étendu parmi les inconnus sans âge, sans sentiment... J'aurais pu y mourir... L'affreuse évocation ! J'exècre la misère.Et je redoute l'hiver parce que c'est la saison du confort ! - Quelquefois je vois au ciel des plages sans fin couvertes de blanches nations en joie. Un grand vaisseau d'or, au-dessus de moi, agite ses pavillons multicolores sous les brises du matin. J'ai créé toutes les fêtes, tous les triomphes, tous les drames. J'ai essayé d'inventer de nouvelles fleurs, de nouveaux astres, de nouvelles chairs, de nouvelles langues. J'ai cru acquérir des pouvoirs surnaturels. Eh bien ! je dois enterrer mon imagination et mes souvenirs ! Une belle gloire d'artiste et de conteur emportée !Moi ! moi qui me suis dit mage ou ange, dispensé de toute morale, je suis rendu au sol, avec un devoir à chercher, et la réalité rugueuse à étreindre ! Paysan !Suis-je trompé ? la charité serait-elle soeur de la mort, pour moi ?Enfin, je demanderai pardon pour m'être nourri de mensonge. Et allons. Mais pas une main amie ! et où puiser le secours ?

Oui l'heure nouvelle est au moins très-sévère. Car je puis dire que la victoire m'est acquise : les grincements de dents, les sifflements de feu, les soupirs empestés se modèrent. Tous les souvenirs immondes s'effacent. Mes derniers regrets détalent, - des jalousies pour les mendiants, les brigands, les amis de la mort, les arriérés de toutes sortes. - Damnés, si je me vengeais !Il faut être absolument moderne.Point de cantiques : tenir le pas gagné. Dure nuit ! le sang séché fume sur ma face, et je n'ai rien derrière moi, que cet horrible arbrisseau !... Le combat spirituel est aussi brutal que la bataille d'hommes ; mais la vision de la justice est le plaisir de Dieu seul.Cependant c'est la veille. Recevons tous les influx de vigueur et de tendresse réelle. Et à l'aurore, armés d'une ardente patience, nous entrerons aux splendides villes.Que parlais-je de main amie ! Un bel avantage, c'est que je puis rire des vieilles amours mensongères, et frapper de honte ces couples menteurs, - j'ai vu l'enfer des femmes là-bas ; - et il me sera loisible de posséder la vérité dans une âme et un corps.

avril-août, 1873.

vora l'illa

vora vora el mar jau la teva pell
embolcallada de desitjos secrets
vora vora l'illa dels teus ulls d'anhels amagats
et sento lluny però el cor batega més que mai
et trobo a faltar i em sento petit
aquesta fragilitat que m'has fet descobrir
alimenta la immensitat de la vida
tot sols no som res
bull bull la meva sang
paraules buides, retòrica insistent
res no pot explicar el rosec del meu cos
fins on seràs capaç de fer?

només s'amaga de tots nosaltres

en els rius de lava
en el meu cor incandescent
la porta de la de teva cambra es tanca
s'esmuny rapidament entre el flaire de la vesprada
somiquejava només de pensar-hi
uns plors terriblesla respiracio, nerviosa
només s'amaga de tots nosaltres
mai més riuré
mai més valdrà la pena
de tant en tant cal riure's d'un mateix
en la penúria anem a cara descoberta

ma reine

tu la meva reina
en les vesprades calentes del final de l'estiu
en els somnis càlids de la nit somorta
et veig en cada un dels meus estels
m'acompanyes en la via làctia
junts en l'espai ens fonem en l'atzur
i en la vastedat de l'univers et mous lliurement.

el teu cos nu

En els teus ulls em banyo, em submergeixo, nado. En el teu somriure trobo la meva casa. Mentre dorms, amb el llençol fora del teu cos observo la bellesa de la teva nuesa. Des dels peus, les teves cames, les teves natges, la teva esquena i el teu cabell com enredat pels teus somnis. Els teus llavos molsuts descansen. No em cansaria mai d'aquest moment. Observar la bellesa en el seu estat més pur.

yasunari kawabata

La beauté atteinte par les seins de la femme n'était-elle point la gloire la plus resplendissante de l'évolution de l'humanité ?

Dits

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater

mar sulfurosa

En l'enyor descobrim petites coves amagades, amb salzes que es vinclen amb la brisa nocturna de les aparences. Vers la font de les deixadeses et menen les teves cames feixugues. Beus aigua, assadegada. Mai satisfeta i amb la llengua salada escups paraules seques i buides per dintre. En el capvespre eixordorós de calor et cerco sempre. Malvisc d'esperançes. Un llampec fred i sec em corca els ossos. M'ajec en el teu foc sempre càlid i moll. Roents els llavis, et vull ben closa a mi. Crua la vida, em banyo per tu en la mar sulfurosa. En aquella platja deserta, romandré sempre. Donar és la meva saba. I en el teu somriure el meu glaç és aigua per la teva boca.

els teus ulls

En els teus ulls em banyo i cada dia m'hi sento més bé. Cada moment que passa em sento més estimat i no t'imagines el feliç que em fa. No tinc paraules poètiques per dir-te. Potser perque en certa manera em sento més equilibrat i tu m'hi ajudes. Les meves hipèrboles sentimentals com tu anomenaves han desaparegut i sento que et mostres més carinyosa que mai. Espero haver-hi contribuït d'alguna forma.

bull bull bull

Bull bull bull
sang freda que no bull
roent de fred ton ull
busques en l'atzar la resposta certa
l'escuma bat a l'escullera deserta
un home pensatiu amb llavis entreoberts
camina i camina vers la sorra calenta

Absort en la lluïssor de les onades
cerco la teva abraçada en l'espai
... et vull

dies llargs d'estiu

Dies llargs d'estiu, llum per tot arreu. Tú enlluernes com la lluna al migdia estiuenc. Sempre diem, que n'és de curiós. Ja fa quasi un any que entrares a la meva vida. Sí vas entrar-hi per quedar-te. Cada dia et repeteixo les mateixes paraules, no em vull fer aborrit, però somric a cada instant. Em fas més lleu la vida, a vegades feixuga. És aquest el secret, poder valorar els amics i els persones que ens son més pròximes. Sols en aquesta vida no anem enlloc. Ja saps la facilitat que tinc d'exagerar les meves formes per poder transmetre els meus sentiments. Però és dificil ser subtil per poder transmetre't tot el què sento. El teu sonmriure, la teva companyia son un regal. Espero que rebis alegría i generositat de part meva. Jo, a la meva manera intento donar-te coses, moments, sentiments. Donar, simplement. Els moments passats junts s'acumulen i se'm fa ja dificil poder-te imaginar tan sols lluny de mi. Donar tot allò que tenim de bo a les persones estimades. Tòpics reals, que ens duen a mirar-nos menys a nosaltres mateixos. Anar més enllà sempre. Mai quedar-nos estancats en res. Evolucionar. Escoltar, comprendre, abraçar i fer un pas més. D'aquesta manera podem anar ben lluny plegats. No desitjo altra cosa.

la nostra platja càlida

L'alícia somreia bebent una cervesa en la terrassa del bar. Al carrer fa calor però un lleugera brisa refresca la seva cara. La miro i somric, de tot cor li somric. Ella sap que té tota la llibertat del món, li hi faig saber. Hi m'agradaria que sapigués que l'entenc, que entre els dos construïm la nostra platja càlida. Parlar i entendre, i més tard acceptar-ho de tot cor. El meu cor és vast per les seves caminades al llarg d'aquest ampli i divers món. Em té aquí per poder acompanyar-la eternament. Que tots dos caminem pel mateix camí que mena a l'aigua salina. Abans de res parlar-ho tot entre els dos, pensar que l'altre és diferent de tú i que t'acull tal i com ets però que necessita que sàpigues que és diferent de tú i que que pateix i gaudeix de manera diferent. En la comunió d'aquestes diferències et vol fer feliç i desitja que tú l'entenguis com ell t'enten a tú.

el nostre far

En el nostre camí, els teus ulls son el far que enlluernen l'horitzó. A vegades tenim por a perdre'ls, no per res en especial sino perquè sabem de la seva vàlua. Sabem quan costa de trobar un far que ens il.lumini. Hi posem tot el què tenim perque aquest far sempre cremi. Perquè naturalment estigui al nostre costat. La teva felicitat ens omple i en tú ens fem partíceps d'aquesta riquesa. Volem que cerquis i trobis el teu camí ple de riqueses i que aquest et meni al nostre costat. La teva llibertat ens és nostra també, car aquesta confluència es multiplica en l'espai en nous anhels. Al llarg de la vida volem jaure a la mateixa platja que tú i poder veure nous sols i noves llunes plegats, arrabolcats a l'arena calenta.

la corrupció de l'àngel

"..No había otro sonido. El jardín se hallaba vacío. Había llegado, pensó Honda, a un lugar sin recuerdos, sin nada. El sol estival del mediodía caía sobre el jardín inanimado." La corrupción de un ángel. Yukio Mishima.

es nit fosca, tancada, humida...fa calor i no hi ha son. Son les primeres nits d'estiu. No hi ha son... La nit és sempre fosca, mai clara. Crua i espessa la via làctia creua per damunt dels nostres caps. La pèrdues nasqueren sempre per les nits. Solitària i indecisa, erràticament dibuixa cercles. Els carrers com rieres assadegades, buscant nous horitzons. La seva ombra projectada com arbres que cauen enduts per la força de l'aigua en la tempesta nocturna. Tan fràgil, rodola i rodola sense lligams. En les rauxes xafogoses estiuenques maduren les fruites. L'arbre escorçós es vincla de matinada.

l'espurna de la teva iris

A vegades vull fer poesia i no em surt res. A vegades vull transmetre coses i ho fem de la manera més sapastre. A vegades ens agradaria fer saber a l'altre com en som de feliços i no ho sabem fer. A vegades ens agradaria agafar-nos perpètuament a tot, quan la vida ella mateixa s'encarna en la impermanència i la fragilitat. A vegades només ens mirem al melic i lluitem només per la petitesa del nostre món efímer. A vegades no voldríem repetir errors i caiem enfangats en la mateixa argila de sempre. A vegades ens diem quantes coses farem de nou i quants projectes encetarem i no fem més que ser monòtons.

Finalment em dic com en sóc de feliç per acabar somrient i deixant endarrera les meves pròpies febleses. Em dic quina sort que tinc d'haver-te trobat i poder mirar més enllà de mi mateix. De compartir tot el meu món amb les seves grandeses i misèries amb tú. De fer-me bategar el cor de nou. Com t'ho puc dir sense repetir-me?. Cada dia dono gràcies d'haver pogut entrecreuar-me amb la teva mirada una nit qualsevol. Visc en l'avui i en el demà em veig agafat a la teva mà corrent per móns plens d'incertesa però plens d'oportunitats. Com n'és la vida de misteriosa. Somric, somric! Compartir és viure sense límits. No s'em donen bé els discursos però en el meu somriure podràs sempre entreveure moltes coses. Les paraules sovint confonen i quan et torni a abraçar demà sabràs talment de què parlo. Una espurna de la teva iris ençen els primers estels d'aquesta nit quan miro al cel . T'abraço fort en la immensitat de l'espai. Què puc dir-te més?

com valgué la pena trobar-te!

Ja fa temps que coneixem a l'Alícia, quasi 6 mesos. Sovint la veiem pensativa, mirant a través dels vidres de casa seva, vers l'horitzó. Aleshores la seva mirada tèrbola no la deixava veure més enllà de les seves inherents recançes. Ara, avui, la veiem córrer per la sorra de la platja, somrient. Les ones bateguen a la platja, l'escuma voleia pels aires, fa vent i es nota en l'aigua que s'enlaira del mar. Porta una cinta de colors al cap, els seus llavis més vermells que mai i els ulls brillants. La seva mirada és més clara que mai. Una brillantor que fins ara mai li havíem vist. Nosaltres ajaguts a la sorra mig mullada de la matinada ens quedem embadalits com somriu. Aquest somriure que des del primer dia ens captivà. Per primer cop, ens sentim serens, tranquils de nosaltres mateixos. Una felicitat serena emperò no menys exultant. La cridem perquè vingui, es fa pregar i l'anem a buscar corrents. Em tiro al seu damunt i sento tot el seu cos enganxat al meu. Sento la seva olor, l'olor del seu cos mig suat, aquella olor que ens embriaga i ens fa més vius que mai, ens omple i ens ensenya que la vida és feta de petits moments que es fan eterns en el nostre cor. La vida se'ns escapa pels dits, no ens donem compte i el temps passa com un llampec en una tempesta d'estiu. La vida, plena de dubtes, pors, imprecisions, sorpreses ens mostra com ens debem a allò que ens omple en aquest instant i a viure-ho amb intensitat. Més enllà recordarem aquests instants com aquells que donen sentit i felicitat. Donar i rebre. Vaig donar i rebo cada dia el teu somriure.

El sol intenta pondre's en l'horitzó. Les onades ja no bateguen a la riba de la platja. Absorts beben una cervesa i una cigarreta entre els dits ens mirem, emmudits, gaudim del temps com passa i de sobte ens embolcallem en rialles sobre tot allò que hem viscut fins ara. Parlem, com parlem! Com ens passa el temps xerrant, filosofant. La vida sempre fou incerta però ara em banyo en la mar dels teus ulls i em dic que curta que és la vida!

Alícia, Alícia...Com valgué la pena de trobar-te!

Mathieu Chedid

Si cruel ce reflet de moi-même
Dans cette glace qui me glace l'épiderme
Si réel ce reflet, qu'il nous gêne
Cet emblème matinal nous rend blême

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
Juste un constat
Les qualités, les défauts

Immobile, impassible, force tranquille
Tu entonnes une réflexion intime

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Rire d'un miroir
C'est rire de tout

kore - gabriel ferrater

"Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
som s'absorbeix.
Encara
li cal sumar-se.
Encara
va naixent el seu cos."

(El tu pot ésser el desdoblament del poeta. Kore és un tipus d'estàtua del grec arcaic -s. VII a V a.C- que representa una noia somrient i en actitud sol.lícita, com de qui fa una ofrena, amb una mà estesa o bé descansant sobre el pit; "com la kore antiga, la seva amant observa una mateixa actitud submisa i oferent, alhora tan impertorbable com la de l'estàtua." El poema fa "una reflexió sobre la formació de la personalitat i sobre les repercussions que els relacions entre homes i dones acaben tenint sobre la vida moral, veritable centre d'interès de la poesia de l'autor." (Abellan, Joan / Ballart, Pere / Sullà, Enric. Introducció a la Teoria de la Literatura. Manresa, Angle Editorial, 1997

els teus ulls son el meu atzur

Els teus ulls son l'atzur de la meva ànima. En les vesprades de la teva absència cerco moments on la teva mà m'acompanya vers celatges infinits. Inteno envà embolcallar-me en somnis a on tú no hi ets. Vagarejo sempre agafat a la teva mà i m'ensenyes sols que mai vaig conèixer. Els teus dubtes son la sang que alimenten els meus llavis i el meu cor assadegat. Em completo quan m'abraço a tú i no veig demà sense el teu somriure aclaparador. Som Ú i a vegades no ho veus. Vida i amor creixen en el dubte i ell propulsa el canvi etern. T'accepto amb els braços oberts i veu que en ells podràs créixer més enllà dels paratges erms aon sempre t'aturaste aporuguida. Aforagita nuvolades efímeres que no son més res més que entrebancs inocuus. Aquí resto tan sols amb paraules, mots que tan sols son mots, però que omplen horitzons que de ja per sí son vasts com la profunditat dels teus ulls.

la platja deserta

"Quan el món es reduirà en un sol bosc obscur pels nostres quatre ulls atònits - en una platja per dos infants fidels, - en una casa musical per la nostra clara simpatía, - us trobaré." A. Rimbaud

Et varem trobar en una tarda càlida, húmida amb cels lletosos. Pasejavem vagarosos per les sorres calentes de la platja deserta. Allà en un racó seies pensativa en l'horitzó. Els teus ulls lluents i els teus llavis mullats s'esfondràren en les meves entranyes. Mai més has desaparegut. Ara, bec una cervesa, recordo. El temps fuig entres les mans. Les paraules sempre limiten. Que cert és això. Acabem dient tonteries simplement perquè no sabem exactament com transmetre els nostres sentiments. Acabem sovint caient en el romanticisme decadent, amanerat i tou. Caminem sempre, malgrat no ho veiem. El riu sempre du aigua als oceans i beiem plegats de la mateixa aigua. Tu la trobes dolça i jo salada. Et miro i em veig petit. És aquesta la grandesa de la vida, veure'ns més enllà de nosaltres, viure les branques del cor des de la llunyania i acabant veient només l'arbre.
Allà ajaguts a la platja deserta em rebolco amb el teu cos, calent, etern, vast. Seduïts ens fonem. Sí, fondre's sempre, cuallar. Sol, a casa i estic parlant amb tú. Et vull més enllà del meu petit cos i el meu cor vagarós. Em sé feliç, us vaig trobar.

rabindranath tagore

"Si cerráis la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera"

"Tú no ves lo que eres, sino su sombra"

blaise pascal

"El corazón tiene razones que la razón ignora"

"Una de las principales enfermedades del hombre es su inquieta curiosidad por conocer lo que no puede llegar a saber"

"Por muchas riquezas que el hombre posea y por grandes que sean la salud y las comodidades que disfrute, no se siente satisfecho si no cuenta con la estimación de los demás"

"Muy débil es la razón sino llega a comprender que hay muchas cosas que la sobrepasan"

"No es bueno ser demasiado libre. No es bueno tener todo lo que uno quiere"

jean cocteau

"Un vaso medio vacío de vino es también uno medio lleno, pero una mentiras a medias, de ningún modo es una media verdad"

"Yo sé que la poesía es imprescindible, pero no sé para qué"

"Sentir antes de comprender"

"Un egoísta es aquel que se empeña en hablarte de sí mismo cuando tú te estas muriendo de ganas de hablarle de ti"

"Plantearse los menos problemas posibles es la única manera de resolverlos"

"Lo que los demás rechazan de ti, cultívalo. Eso eres tú"

"El manantial desaprueba casi siempre el itinerario del río"

camins polsegosos

En les primeres tardes de primavera és quan el sol reflexa més trist en els nostres cossos. Les nostres ombres es tornen menys obliques i menys obscures. Aquí vora el mar sentim la sal flotar en l'espai i sentim l'olor del teu cos més intensament que mai. La nostra impaciència sempre ens dué a paratges erms de solitud, allà a on els pous pateixen secada. Al final de les tardes cercàvem aigües clares i espolsàvem el polen que cobría els nostres ulls lleganyosos. Corriem per aquells camins polsegosos, esbojarrats i per damunt nostre, aquells cels de blau intens. Somniàvem llunyans paraïsos, amors eterns i felicitats sublims. Però mai esperavem res a canvi, innocents, plens de frescor. Ara, asseguts vora la plaça de casa teva, t'esperem, nerviosos com d'antuvi, amb llàgrimes dolçes ens netejes els nostres ulls bruts de vellesa i ens alimentes amb aquella saba, que pensavem, ja perduda i oblidada.

Je est un autre

què veiem i què no deixem de veure...voir où non voir le poète dis à minuit. Toujours c'est l'incomplète destin où nous voyons la brévété de la vie. "Je est un autre" disait mon vielle ami.

derrière tes yeux se cache la lune

En la obscuritat de la nit els sentiments es desfan com el gel es desfa amb els primers raigs de sol de primavera. D'una glopada el vent ens arrossega fins a l'immensitat de l'horitzó fosc. Camino sol vers la cambra gelada. Una espelma crema sense cera i comença a calar foc a la taula. El televisor s'encén sol i la ràdio sintonitza malament. surto a la terrassa, fa fred i fumo una cigarreta. M'agrada sentir el fred calar els ossos quan tinc calor. T'ajaus al llit i sento el refregar dels llençols pel teu cos. El teu cos mullat de febra i desig. El teu cor batega, els estels cauen precipitats al terra i es transformen en pedres inocues. A la vorera davant de casa meva les fulles seques s'amunteguen. M'agrada mirar-les. En elles i veig moltes coses.

M'agrada poder atènyer cada moment de la vida com únic i finit. Per això retinc qualsevol responsabilitat de la meva vida en mi mateix. Tot ens és propi, els dolors i les felicitats. Camino, camino i camino sempre pels mateixos carrers de la vila. En ells cada dia és diferent. En les fulles, en les pedres, en els papers, en els diaris oblidats, tot és diferent cada dia i cada cercle es tanca.

..."derrière tes yeux se cache la lune", en una copa de cervesa s'esmunyeixen els teus dits transparents. Tenim set i ens embolcallem al llit calent de la matinada.

lisboa

Cerco sempre la teva mirada sigui a on sigui. Sigui a on miris cerco els teus ulls, dos fars encesos que omplen d'escalfor tot el meu cos. Com si entressin dins de la meva panxa i burxessin cada cel.lula de la meva sang, com si bombegessin la meva sang per cada racó buit del meu cos. Aquests dies amb tu han sigut un regal perqueè certament no pensava que ens arribessim a portar tant bé. Compartir vivències amb algú ques estimes, què hi ha de millor?

L'Alícia dels vells temps ja no és més l'Alícia sino Susana. La primavera arriba i et treus els abrics i deixes anar velles recançes. Les teves abraçades son més càlides que mai i tu ets TÚ més que mai i així et vull. No hi ha res que satisfaci més que poder estimar algú que comparteixi amb tu coses i es pugui expressar tal i com és. TÚ i la teva persona sou així i això m'agrada perque m'enriqueix.

En la posta del sol, els raigs calents i vermells il.luminen la meva cara. En la plaça, m'assec al banc i ric sol. Demà quan et vegi t'abraçaré i em diré que curta és la vida com per deixar passar el temps, t'agafaré la mà calenta i te l'acostaré al meu clatell. Aquesta és l'eternitat.

qui no té por

Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així: nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada.

Només d’un llamp en closa nit podrà morir. (Joan Vinyoli)

Sino tens por i estimes a la vegada home i llibertat, ets vas fent gran així: marxant adulta pel penyassegat de la vida. És ara que podràs morir sense recança.

the forest

oh baby your eyes shining like stars
your lips sweet as sugar
making me tremble my heart
your manners always surprising me
'cause you are like this
you always flow through all my body
through every little space of me
go go go
every time splits in pieces
ever sun is different
flow flow flow
every moment is the very last one
the moon burns at midday
'cause you are like this
the forest is completely wet
and the trees are being cut
my tongue fitting in you
please walk in these fields
and never stops

el llac

em deleixo per tu
en aquestes nits vagaroses
cerco les teves mirades i les teves mans i no et trobo
més enllà dels somnis, de les estrelles i d'aquest món caòtic
apareixes en tot moment
dolça i esquerpa al mateix temps
ets la meva companya
pels camins pedregosos
amunt i avall en aquest cel immens

en un llac petit d'aigua verda i cristal.lina
envoltat d'arbres blaus
et banyes nua, sola
les cames et tremolen de fred
gires la teva mirada vers el cel
i en els raigs de sol
els meus ulls desfets en la pròpia llum incandescent
escalfen l'aigua i et recullen
com una mà calenta

les fulles dels arbres es mouen
no fa vent i tu surts de l'aigua
totalment seca i bullint de calor

..em busques entre el boscatge

cama nua

"Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me'n un coixí
de somni, en la nit freda."

Josep Palau i Fabre (1936)

qui est le plus fragile

"qui est le plus fragile...la verité sans un mot de trop....rire d'une miror c'est rire de tout..."

sota la nit tranquila naveguen paraules i gestos
riures i gemecs que alimenten la vida
un somriure glaçat i uns ulls vidrosos
unes mans que cullen sentiments
uns llavis plens,
...amunt, ens trobem sempre, allà a on no hi arriba ningú

tu ets Tu

En el silenci dels teus ulls em faig petit i en la seva brillantor beu el meu somriure, tu que ets un far en el bell caos de la vida. L'univers de les estrelles es perfecte en la seva complexitat, la vida ens sorprèn a cada instant i aquesta és la seva gran profunditat. Cada dia que passa sento el teu cor bategar més a prop i les teves rialles ressonen per tot el meu cos. Sempre he confiat amb l'escalfor del teu cor i en aquests dies grisos i freds de l'hivern les teves abraçades i els teus petons son un regal. L'Alícia és aquí amb tots nosaltres, cada dia menys Alícia i més una persona que creix com a persona i que es torna un mirall clar i diàfan de la meva persona. Ella és l'indesxifrable, la bellesa que es transforma a cada instant i es reprodueix en mil facetes de la vida, creant i creant. En la llibertat tu ets Tu, i en aquest trobo tot allò anhelat.

tots els colors, totes les vides

Tot es reflexa en mi mateix des de l'espai eteri de tots els dies de les nostres vides, tot és blau, vermell, negre, blanc verd, gris; de tots els colors de les penes i de les alegries. Els teus llavis m'omplen de vida, les teves mans font d'aigua bullent. Les meves mans s'enreden en els teus cabells, fulles d'un arbre que arrela en la meva sang. Els teus dits mullats per tot el meu cos en les primeres llums del dia que s'aixeca. Amunt, avall, dreta, esquerra, no hi ha direccions que menin a la felicitat. Tot és més senzill, obrir els braços i donar-nos les mans. Caminem abraçats, mirant-nos de tant en tant, en la nit gelada, pels carrers buits de la ciutat adormida; tot neix així.

Mathieu Chedid

Aquesta és una canço preciosa del cantant i compositor francès Mathieu Chedid!

Qui est le plus fragile ?

Paroles et Musique: M "Mathieu Chedid" 1999 "Je dis Aime"

Si cruel ce reflet de moi-même
Dans cette glace qui me glace l'épiderme
Si réel ce reflet, qu'il nous gêne
Cet emblème matinal nous rend blême

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
Juste un constat
Les qualités, les défauts

Immobile, impassible, force tranquille
Tu entonnes une réflexion intime

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Rire d'un miroir
C'est rire de tout

moltes felicitats

Moltes coses t'he dit fins ara i les què falten...però ara només et puc dir que siguis ben feliç en aquest dia que fas anys i que en aquest any que començes acompleixis tots els teus desitjos!!

ta esquena

Tú estirada en el llit
Tú i el teu cabell que flota en l'espai del teu cos
Tú i el teu coll, embolcall dels meus llavis
Tú i ta esquena, tes sentiments movent-se per ses venes

Fabienne Verdier

Bada Shanren (1626-1705)

sis caquis

Aquí tenim l'obra més coneguda del poeta i pintor xinès Mu Qi

sols

El sol cau melangiós a l'horitzó
La tarda càlida i suau ens abraça

Els teus llavis ens recorden la grandiositat de la vida
Un instant complet, únic i irrepetible

Cada dia ens recordem a nosaltres mateixos de la sort que hem tingut:
La caducitat de la vida ens mena a no oblidar-nos mai de tu.
...a la llunyania de la platja corres rient i els teus cabells dauren el sol dels meus ulls

François Cheng

"Qui accueille s'enrichit
Qui exclut s'appauvrit

Qui élève s'élève
Qui abaisse s'abaisse

Qui oublie se délie
Qui se souvient advient

Qui vit de mort périt
Qui vit de vie sur-vit"

"Une fois de plus et toujours
pour la première fois
Naît à l'instant le regard
meurt à l'instant le mot
Soudain visage irradiant
plus que nuage, insaisi...

Une fois de plus et toujours
pour la première fois
Un soufflue transperce de feu
la chair aux douleurs toues
Souffle au sourire aérien
versant sa cendre au coeur"

"Nous avons bu tant de rosées
En échange de notre sang
Que la terre cent fois brûlée
Nous sait bon gré d'être vivants!

Bleza

Muitas e longas noites passei no Bleza, grande local de música, para mim ainda inesquecível. Uma época onde conheci como é que se tinha de dançar sem cair no chão! Uma época de descobertas para mim numa cidade onde ainda não conhecia muita gente e foi lá no Bleza onde encontrei gente boa e ambiente relaxado, conheci lindas pessoas. O Alcides sempre presente, grande pessoa. Lá ninguém vai senão é para ouvir música de boa e em directo e se é possível dançar sem parar. Ainda lembro essas noites a dançar sem parar e olhar a traves das janelas do corredor como a chuva, amante de Lisboa, não parava de cair. Depois na saída apanhar um táxi na Avenida Dom Carlos I e de volta para o Campo de Ourique...Saudades boas! A minha irma também de certeza lembrará da sua visita, quem não lembra depois de ter estado lá. Ainda lembro uma noite de verão a dançar com a Maria João, sodade...

Cá vai um cartaz recente com o grande Tito Paris, bom músico de Cabo Verde! Longa vida ao Bleza!!

walk on the wild side

Holly came from Miami, F.L.A.
Hitch-hiked her way across the USA
Plucked her eyebrows on the way
Shaved her legs and then he was a she
She says, Hey babe
Take a walk on the wild side
Hey honey
Take a walk on the wild side

Candy came from out on the Island
In the backroom she was everybody's darlin'
But she never lost her head
Even when she was giving head
She says, Hey babe
Take a walk on the wild side
I Said, Hey baby
Take a walk on the wild side
And the coloured girls go
doo do doo do doo do do doo..

Little Joe never once gave it away
Everybody had to pay and pay
A hustle here and a hustle there
New York City's the place where they say,
Hey babe, take a walk on the wild side
I said, Hey Joe
Take a walk on the wild side

Sugar Plum Fairy came and hit the streets
Lookin' for soul food and a place to eat
Went to the Apollo
You should've seen em go go go
They said, Hey shuga Take a walk on the wild side
I Said, Hey babe
Take a walk on the wild side
All right, huh

Jackie is just speeding away
Thought she was James Dean for a day
Then I guess she had to crash
Valium would have helped that bash
Said, Hey babe,
Take a walk on the wild side
I said, Hey honey,
Take a walk on the wild side
and the coloured girls say,
doo do doo do doo do do doo
(Lou Reed)

un dia menys

vius treballes estudies menges sents plores rius corres fuges tornes abraces beses dorms t'aixeques penses no penses et fas gran i la vida té un dia menys! gira gira la roda de la vida!

estirats a la sorra

Es un tarda de juny, diumenge i els primer raigs de sol que comencen a escalfar. No fa calor però l'Alícia resta estirada a la platja. En una sorra que comença a estar calenta. Amb bikini però amb una samarreta per damunt, estirada i quasi dormint. A la platja hi ha poca gent, uns nens que criden i es persegueixen els uns als altres a la vora de l'aigua però que encara no s'atreveixen a mullar-se. L'Alícia aixeca el cap, endormiscada, te mitja cara plena de sorra. Mira a l'horitzó, més ben dit mira cap a l'aigua. Un noi la saluda des de dins de l'aigua, ella somriu i el cor li batega més de pressa. Sospira i recull les cames. Vol anar a l'aigua i abraçar-se a ell però creu que l'aigua estarà gelada. Ell l'anima a que entri dins però ella amb el cap li fa signes de que no vol. De totes maneres s'aixeca i va cap a l'aigua, lentament. Ell se li va a apropant des de l'aigua a poc a poc. De sobte ve una ràfega de vent gelat i l'Alícia corre cap a la tovallola. Ell surt de l'aigua immediatament i se li tira al damunt tot just en el moment que ella es disposava a estirar-se a la sorra. Es posen els dos a riure descontroladament. Abraçats a la tovallola, ell darrera d'ella, ella sent el seu cos mullat que l'envolta i ell el cos d'ella encara calent amb restes de sorra. Ella gira el seu cap buscant els llavis salats d'ell. Nota el seu membre roçant la seva cama. Cluca els ulls i sent tot un remolí de sensacions pel seu cos. Un sentiment que de tant en tant sent i que la fa sentir-se sense control, que no té capacitat de gestionar tot una sèrie de sentiments fins ara adormits. El sol cau a l'horitzó oposat al de la mar. S'aixequen morts de fred però no son capaços de poder ni tan sols trencar aquest instant etern. La vida fugaç, etèria els entristeix però saben que aquests moments son únics i mai es repeteixen. Ella se n'ha adonat de que malgrat tot es en aquests moments que se sent realment viva i ja no els vol perdre més.

teies

teies ardents: les teves mans
perles brillants: els teus ulls
una maduixa oberta: els teus llavis
corall filamentós: els teus cabells
via làctia: el teu ventre
un somriure especial quan tu surts, com a tu t'agrada
una abraçada cualla els nostres cossos
els estels espeteguen en els teus ulls
i un llampec ens cau al damunt

el misteri de la vida

Em pregunten que és estimar,
no es pot estimar sense acceptar que ja estàs estimant
estimes perquè dones i l'altre rep,
l'altre rep perquè ho sent quan l'abraces.

Saber que estàs estimant no s'esbrina a través de la raó,
el misteri de la vida és aquest: indefinit, eteri, indesxifrable,
quan t'ho preguntes perd tot el valor.

Viure la vida tal i com és presenta a cada instant sense fugir
acceptar la fugacitat de la vida i la seva fragilitat
és viure amb la imperfecció de la vida ella mateixa,
és la bellesa de reconèixer les nostres pròpies mancances.

somriu quan tu surts d'ella...

Somriu cada vegada
que una altra cosa d´ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d´ella
i es torna a cloure intacta...

paraules i desitjos fugaços

Joc:

Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n´ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna´t
sencer. Si te l´estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Fe:

La tens als teus braços.
Dorms, i la somnies,
i saps que és un somni
tot el que veus d´ella.
I el cor se t´arrenca,
tremola de fe.
Només una cosa
que tu li proposes
et dóna penyora
que et voldrà despert.
Coneix que és un somni
el que li dius d´ella,
però que per sota
del somni, és ella
que tens als teus braços.

Kore:

Somriu cada vegada
que una altra cosa d´ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d´ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d´una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li´n digueu bondat,
i a penes endevines
com s´absorbeix. Encara
li cal sumar-se. Encara
va naixent el seu cos.

(Gabriel Ferrater)

The Tempest. Acte IV, escena 1. (William Shakespeare)

We are such stuff
As dreams are made on, and our little life
Is rounded with a sleep

llànties de foc, cendres i cal viva

En una nit l'oblidaren
colgat de cendres fredes
ennuegat busca perques
a mitjanit la cal viva enlluerna blanca, fresca, preparada.

Llànties de foc que encara cremen
serenes el teu oli esperen