qui no té por

Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així: nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada.

Només d’un llamp en closa nit podrà morir. (Joan Vinyoli)

Sino tens por i estimes a la vegada home i llibertat, ets vas fent gran així: marxant adulta pel penyassegat de la vida. És ara que podràs morir sense recança.

the forest

oh baby your eyes shining like stars
your lips sweet as sugar
making me tremble my heart
your manners always surprising me
'cause you are like this
you always flow through all my body
through every little space of me
go go go
every time splits in pieces
ever sun is different
flow flow flow
every moment is the very last one
the moon burns at midday
'cause you are like this
the forest is completely wet
and the trees are being cut
my tongue fitting in you
please walk in these fields
and never stops

el llac

em deleixo per tu
en aquestes nits vagaroses
cerco les teves mirades i les teves mans i no et trobo
més enllà dels somnis, de les estrelles i d'aquest món caòtic
apareixes en tot moment
dolça i esquerpa al mateix temps
ets la meva companya
pels camins pedregosos
amunt i avall en aquest cel immens

en un llac petit d'aigua verda i cristal.lina
envoltat d'arbres blaus
et banyes nua, sola
les cames et tremolen de fred
gires la teva mirada vers el cel
i en els raigs de sol
els meus ulls desfets en la pròpia llum incandescent
escalfen l'aigua i et recullen
com una mà calenta

les fulles dels arbres es mouen
no fa vent i tu surts de l'aigua
totalment seca i bullint de calor

..em busques entre el boscatge

cama nua

"Voldria desteixir
la teva pell de seda
per fer-me'n un coixí
de somni, en la nit freda."

Josep Palau i Fabre (1936)

qui est le plus fragile

"qui est le plus fragile...la verité sans un mot de trop....rire d'une miror c'est rire de tout..."

sota la nit tranquila naveguen paraules i gestos
riures i gemecs que alimenten la vida
un somriure glaçat i uns ulls vidrosos
unes mans que cullen sentiments
uns llavis plens,
...amunt, ens trobem sempre, allà a on no hi arriba ningú

tu ets Tu

En el silenci dels teus ulls em faig petit i en la seva brillantor beu el meu somriure, tu que ets un far en el bell caos de la vida. L'univers de les estrelles es perfecte en la seva complexitat, la vida ens sorprèn a cada instant i aquesta és la seva gran profunditat. Cada dia que passa sento el teu cor bategar més a prop i les teves rialles ressonen per tot el meu cos. Sempre he confiat amb l'escalfor del teu cor i en aquests dies grisos i freds de l'hivern les teves abraçades i els teus petons son un regal. L'Alícia és aquí amb tots nosaltres, cada dia menys Alícia i més una persona que creix com a persona i que es torna un mirall clar i diàfan de la meva persona. Ella és l'indesxifrable, la bellesa que es transforma a cada instant i es reprodueix en mil facetes de la vida, creant i creant. En la llibertat tu ets Tu, i en aquest trobo tot allò anhelat.