Mathieu Chedid

Si cruel ce reflet de moi-même
Dans cette glace qui me glace l'épiderme
Si réel ce reflet, qu'il nous gêne
Cet emblème matinal nous rend blême

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
Juste un constat
Les qualités, les défauts

Immobile, impassible, force tranquille
Tu entonnes une réflexion intime

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Rire d'un miroir
C'est rire de tout

kore - gabriel ferrater

"Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
som s'absorbeix.
Encara
li cal sumar-se.
Encara
va naixent el seu cos."

(El tu pot ésser el desdoblament del poeta. Kore és un tipus d'estàtua del grec arcaic -s. VII a V a.C- que representa una noia somrient i en actitud sol.lícita, com de qui fa una ofrena, amb una mà estesa o bé descansant sobre el pit; "com la kore antiga, la seva amant observa una mateixa actitud submisa i oferent, alhora tan impertorbable com la de l'estàtua." El poema fa "una reflexió sobre la formació de la personalitat i sobre les repercussions que els relacions entre homes i dones acaben tenint sobre la vida moral, veritable centre d'interès de la poesia de l'autor." (Abellan, Joan / Ballart, Pere / Sullà, Enric. Introducció a la Teoria de la Literatura. Manresa, Angle Editorial, 1997

els teus ulls son el meu atzur

Els teus ulls son l'atzur de la meva ànima. En les vesprades de la teva absència cerco moments on la teva mà m'acompanya vers celatges infinits. Inteno envà embolcallar-me en somnis a on tú no hi ets. Vagarejo sempre agafat a la teva mà i m'ensenyes sols que mai vaig conèixer. Els teus dubtes son la sang que alimenten els meus llavis i el meu cor assadegat. Em completo quan m'abraço a tú i no veig demà sense el teu somriure aclaparador. Som Ú i a vegades no ho veus. Vida i amor creixen en el dubte i ell propulsa el canvi etern. T'accepto amb els braços oberts i veu que en ells podràs créixer més enllà dels paratges erms aon sempre t'aturaste aporuguida. Aforagita nuvolades efímeres que no son més res més que entrebancs inocuus. Aquí resto tan sols amb paraules, mots que tan sols son mots, però que omplen horitzons que de ja per sí son vasts com la profunditat dels teus ulls.

la platja deserta

"Quan el món es reduirà en un sol bosc obscur pels nostres quatre ulls atònits - en una platja per dos infants fidels, - en una casa musical per la nostra clara simpatía, - us trobaré." A. Rimbaud

Et varem trobar en una tarda càlida, húmida amb cels lletosos. Pasejavem vagarosos per les sorres calentes de la platja deserta. Allà en un racó seies pensativa en l'horitzó. Els teus ulls lluents i els teus llavis mullats s'esfondràren en les meves entranyes. Mai més has desaparegut. Ara, bec una cervesa, recordo. El temps fuig entres les mans. Les paraules sempre limiten. Que cert és això. Acabem dient tonteries simplement perquè no sabem exactament com transmetre els nostres sentiments. Acabem sovint caient en el romanticisme decadent, amanerat i tou. Caminem sempre, malgrat no ho veiem. El riu sempre du aigua als oceans i beiem plegats de la mateixa aigua. Tu la trobes dolça i jo salada. Et miro i em veig petit. És aquesta la grandesa de la vida, veure'ns més enllà de nosaltres, viure les branques del cor des de la llunyania i acabant veient només l'arbre.
Allà ajaguts a la platja deserta em rebolco amb el teu cos, calent, etern, vast. Seduïts ens fonem. Sí, fondre's sempre, cuallar. Sol, a casa i estic parlant amb tú. Et vull més enllà del meu petit cos i el meu cor vagarós. Em sé feliç, us vaig trobar.

rabindranath tagore

"Si cerráis la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera"

"Tú no ves lo que eres, sino su sombra"

blaise pascal

"El corazón tiene razones que la razón ignora"

"Una de las principales enfermedades del hombre es su inquieta curiosidad por conocer lo que no puede llegar a saber"

"Por muchas riquezas que el hombre posea y por grandes que sean la salud y las comodidades que disfrute, no se siente satisfecho si no cuenta con la estimación de los demás"

"Muy débil es la razón sino llega a comprender que hay muchas cosas que la sobrepasan"

"No es bueno ser demasiado libre. No es bueno tener todo lo que uno quiere"

jean cocteau

"Un vaso medio vacío de vino es también uno medio lleno, pero una mentiras a medias, de ningún modo es una media verdad"

"Yo sé que la poesía es imprescindible, pero no sé para qué"

"Sentir antes de comprender"

"Un egoísta es aquel que se empeña en hablarte de sí mismo cuando tú te estas muriendo de ganas de hablarle de ti"

"Plantearse los menos problemas posibles es la única manera de resolverlos"

"Lo que los demás rechazan de ti, cultívalo. Eso eres tú"

"El manantial desaprueba casi siempre el itinerario del río"

camins polsegosos

En les primeres tardes de primavera és quan el sol reflexa més trist en els nostres cossos. Les nostres ombres es tornen menys obliques i menys obscures. Aquí vora el mar sentim la sal flotar en l'espai i sentim l'olor del teu cos més intensament que mai. La nostra impaciència sempre ens dué a paratges erms de solitud, allà a on els pous pateixen secada. Al final de les tardes cercàvem aigües clares i espolsàvem el polen que cobría els nostres ulls lleganyosos. Corriem per aquells camins polsegosos, esbojarrats i per damunt nostre, aquells cels de blau intens. Somniàvem llunyans paraïsos, amors eterns i felicitats sublims. Però mai esperavem res a canvi, innocents, plens de frescor. Ara, asseguts vora la plaça de casa teva, t'esperem, nerviosos com d'antuvi, amb llàgrimes dolçes ens netejes els nostres ulls bruts de vellesa i ens alimentes amb aquella saba, que pensavem, ja perduda i oblidada.

Je est un autre

què veiem i què no deixem de veure...voir où non voir le poète dis à minuit. Toujours c'est l'incomplète destin où nous voyons la brévété de la vie. "Je est un autre" disait mon vielle ami.

derrière tes yeux se cache la lune

En la obscuritat de la nit els sentiments es desfan com el gel es desfa amb els primers raigs de sol de primavera. D'una glopada el vent ens arrossega fins a l'immensitat de l'horitzó fosc. Camino sol vers la cambra gelada. Una espelma crema sense cera i comença a calar foc a la taula. El televisor s'encén sol i la ràdio sintonitza malament. surto a la terrassa, fa fred i fumo una cigarreta. M'agrada sentir el fred calar els ossos quan tinc calor. T'ajaus al llit i sento el refregar dels llençols pel teu cos. El teu cos mullat de febra i desig. El teu cor batega, els estels cauen precipitats al terra i es transformen en pedres inocues. A la vorera davant de casa meva les fulles seques s'amunteguen. M'agrada mirar-les. En elles i veig moltes coses.

M'agrada poder atènyer cada moment de la vida com únic i finit. Per això retinc qualsevol responsabilitat de la meva vida en mi mateix. Tot ens és propi, els dolors i les felicitats. Camino, camino i camino sempre pels mateixos carrers de la vila. En ells cada dia és diferent. En les fulles, en les pedres, en els papers, en els diaris oblidats, tot és diferent cada dia i cada cercle es tanca.

..."derrière tes yeux se cache la lune", en una copa de cervesa s'esmunyeixen els teus dits transparents. Tenim set i ens embolcallem al llit calent de la matinada.

lisboa

Cerco sempre la teva mirada sigui a on sigui. Sigui a on miris cerco els teus ulls, dos fars encesos que omplen d'escalfor tot el meu cos. Com si entressin dins de la meva panxa i burxessin cada cel.lula de la meva sang, com si bombegessin la meva sang per cada racó buit del meu cos. Aquests dies amb tu han sigut un regal perqueè certament no pensava que ens arribessim a portar tant bé. Compartir vivències amb algú ques estimes, què hi ha de millor?

L'Alícia dels vells temps ja no és més l'Alícia sino Susana. La primavera arriba i et treus els abrics i deixes anar velles recançes. Les teves abraçades son més càlides que mai i tu ets TÚ més que mai i així et vull. No hi ha res que satisfaci més que poder estimar algú que comparteixi amb tu coses i es pugui expressar tal i com és. TÚ i la teva persona sou així i això m'agrada perque m'enriqueix.

En la posta del sol, els raigs calents i vermells il.luminen la meva cara. En la plaça, m'assec al banc i ric sol. Demà quan et vegi t'abraçaré i em diré que curta és la vida com per deixar passar el temps, t'agafaré la mà calenta i te l'acostaré al meu clatell. Aquesta és l'eternitat.