Dits

Lleugera, s'iniciava
la pluja d'una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d'adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.
Tremolor dels bruscos túnels
per on te'm perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l'ombra del toc
dels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater

mar sulfurosa

En l'enyor descobrim petites coves amagades, amb salzes que es vinclen amb la brisa nocturna de les aparences. Vers la font de les deixadeses et menen les teves cames feixugues. Beus aigua, assadegada. Mai satisfeta i amb la llengua salada escups paraules seques i buides per dintre. En el capvespre eixordorós de calor et cerco sempre. Malvisc d'esperançes. Un llampec fred i sec em corca els ossos. M'ajec en el teu foc sempre càlid i moll. Roents els llavis, et vull ben closa a mi. Crua la vida, em banyo per tu en la mar sulfurosa. En aquella platja deserta, romandré sempre. Donar és la meva saba. I en el teu somriure el meu glaç és aigua per la teva boca.

els teus ulls

En els teus ulls em banyo i cada dia m'hi sento més bé. Cada moment que passa em sento més estimat i no t'imagines el feliç que em fa. No tinc paraules poètiques per dir-te. Potser perque en certa manera em sento més equilibrat i tu m'hi ajudes. Les meves hipèrboles sentimentals com tu anomenaves han desaparegut i sento que et mostres més carinyosa que mai. Espero haver-hi contribuït d'alguna forma.

bull bull bull

Bull bull bull
sang freda que no bull
roent de fred ton ull
busques en l'atzar la resposta certa
l'escuma bat a l'escullera deserta
un home pensatiu amb llavis entreoberts
camina i camina vers la sorra calenta

Absort en la lluïssor de les onades
cerco la teva abraçada en l'espai
... et vull

dies llargs d'estiu

Dies llargs d'estiu, llum per tot arreu. Tú enlluernes com la lluna al migdia estiuenc. Sempre diem, que n'és de curiós. Ja fa quasi un any que entrares a la meva vida. Sí vas entrar-hi per quedar-te. Cada dia et repeteixo les mateixes paraules, no em vull fer aborrit, però somric a cada instant. Em fas més lleu la vida, a vegades feixuga. És aquest el secret, poder valorar els amics i els persones que ens son més pròximes. Sols en aquesta vida no anem enlloc. Ja saps la facilitat que tinc d'exagerar les meves formes per poder transmetre els meus sentiments. Però és dificil ser subtil per poder transmetre't tot el què sento. El teu sonmriure, la teva companyia son un regal. Espero que rebis alegría i generositat de part meva. Jo, a la meva manera intento donar-te coses, moments, sentiments. Donar, simplement. Els moments passats junts s'acumulen i se'm fa ja dificil poder-te imaginar tan sols lluny de mi. Donar tot allò que tenim de bo a les persones estimades. Tòpics reals, que ens duen a mirar-nos menys a nosaltres mateixos. Anar més enllà sempre. Mai quedar-nos estancats en res. Evolucionar. Escoltar, comprendre, abraçar i fer un pas més. D'aquesta manera podem anar ben lluny plegats. No desitjo altra cosa.