Mathieu Chedid

Si cruel ce reflet de moi-même
Dans cette glace qui me glace l'épiderme
Si réel ce reflet, qu'il nous gêne
Cet emblème matinal nous rend blême

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
Juste un constat
Les qualités, les défauts

Immobile, impassible, force tranquille
Tu entonnes une réflexion intime

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Qui est le plus fragile?
La vérité sans un mot de trop

Rire d'un miroir
C'est rire de tout

kore - gabriel ferrater

"Somriu cada vegada
que una altra cosa d'ella
mereix un amor teu.
Somriu quan tu surts d'ella
i es torna a cloure intacta.
Somriu d'una tendresa
que no us suplicarà
(tu, amb el teu món àvid)
que li'n digueu bondat,
i a penes endevines
som s'absorbeix.
Encara
li cal sumar-se.
Encara
va naixent el seu cos."

(El tu pot ésser el desdoblament del poeta. Kore és un tipus d'estàtua del grec arcaic -s. VII a V a.C- que representa una noia somrient i en actitud sol.lícita, com de qui fa una ofrena, amb una mà estesa o bé descansant sobre el pit; "com la kore antiga, la seva amant observa una mateixa actitud submisa i oferent, alhora tan impertorbable com la de l'estàtua." El poema fa "una reflexió sobre la formació de la personalitat i sobre les repercussions que els relacions entre homes i dones acaben tenint sobre la vida moral, veritable centre d'interès de la poesia de l'autor." (Abellan, Joan / Ballart, Pere / Sullà, Enric. Introducció a la Teoria de la Literatura. Manresa, Angle Editorial, 1997

els teus ulls son el meu atzur

Els teus ulls son l'atzur de la meva ànima. En les vesprades de la teva absència cerco moments on la teva mà m'acompanya vers celatges infinits. Inteno envà embolcallar-me en somnis a on tú no hi ets. Vagarejo sempre agafat a la teva mà i m'ensenyes sols que mai vaig conèixer. Els teus dubtes son la sang que alimenten els meus llavis i el meu cor assadegat. Em completo quan m'abraço a tú i no veig demà sense el teu somriure aclaparador. Som Ú i a vegades no ho veus. Vida i amor creixen en el dubte i ell propulsa el canvi etern. T'accepto amb els braços oberts i veu que en ells podràs créixer més enllà dels paratges erms aon sempre t'aturaste aporuguida. Aforagita nuvolades efímeres que no son més res més que entrebancs inocuus. Aquí resto tan sols amb paraules, mots que tan sols son mots, però que omplen horitzons que de ja per sí son vasts com la profunditat dels teus ulls.

la platja deserta

"Quan el món es reduirà en un sol bosc obscur pels nostres quatre ulls atònits - en una platja per dos infants fidels, - en una casa musical per la nostra clara simpatía, - us trobaré." A. Rimbaud

Et varem trobar en una tarda càlida, húmida amb cels lletosos. Pasejavem vagarosos per les sorres calentes de la platja deserta. Allà en un racó seies pensativa en l'horitzó. Els teus ulls lluents i els teus llavis mullats s'esfondràren en les meves entranyes. Mai més has desaparegut. Ara, bec una cervesa, recordo. El temps fuig entres les mans. Les paraules sempre limiten. Que cert és això. Acabem dient tonteries simplement perquè no sabem exactament com transmetre els nostres sentiments. Acabem sovint caient en el romanticisme decadent, amanerat i tou. Caminem sempre, malgrat no ho veiem. El riu sempre du aigua als oceans i beiem plegats de la mateixa aigua. Tu la trobes dolça i jo salada. Et miro i em veig petit. És aquesta la grandesa de la vida, veure'ns més enllà de nosaltres, viure les branques del cor des de la llunyania i acabant veient només l'arbre.
Allà ajaguts a la platja deserta em rebolco amb el teu cos, calent, etern, vast. Seduïts ens fonem. Sí, fondre's sempre, cuallar. Sol, a casa i estic parlant amb tú. Et vull més enllà del meu petit cos i el meu cor vagarós. Em sé feliç, us vaig trobar.

rabindranath tagore

"Si cerráis la puerta a todos los errores, también la verdad se quedará fuera"

"Tú no ves lo que eres, sino su sombra"

blaise pascal

"El corazón tiene razones que la razón ignora"

"Una de las principales enfermedades del hombre es su inquieta curiosidad por conocer lo que no puede llegar a saber"

"Por muchas riquezas que el hombre posea y por grandes que sean la salud y las comodidades que disfrute, no se siente satisfecho si no cuenta con la estimación de los demás"

"Muy débil es la razón sino llega a comprender que hay muchas cosas que la sobrepasan"

"No es bueno ser demasiado libre. No es bueno tener todo lo que uno quiere"

jean cocteau

"Un vaso medio vacío de vino es también uno medio lleno, pero una mentiras a medias, de ningún modo es una media verdad"

"Yo sé que la poesía es imprescindible, pero no sé para qué"

"Sentir antes de comprender"

"Un egoísta es aquel que se empeña en hablarte de sí mismo cuando tú te estas muriendo de ganas de hablarle de ti"

"Plantearse los menos problemas posibles es la única manera de resolverlos"

"Lo que los demás rechazan de ti, cultívalo. Eso eres tú"

"El manantial desaprueba casi siempre el itinerario del río"