el sol floreix pels carrers de la vila
àdhuc el vent remou les fulles
en la profunditat oblidada
tot és confusió càotica
la teva parla s'allunya del teu cor
reposa una mica al banc de la plaça
les últimes clarors del jorn
apaivaguen la teva somnolència
assegut al terra darrera el finestral
tot és Ú
28 d’abr. 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada