vora el foc

la nit avança
en l'atzur la llum del jorn diluïda

avui tot retorna

les mateixes veus de sempre
els mateixos desitjos de sempre
les mateixes recançes de sempre

tants anhels

la llum de la matinada s'encén
els gemecs com llampecs
somriures

aquí i ara
tornar a començar

tot és nou
tot és vell

d'antuvi erem germans, vora el foc, agafant-nos les mans com brases,
de reüll ens miravem els ulls lluents,
regalimavent puresa
el cor flamejant

i a fora, més enllà del finestral,
els porticons bateguen
tot remou
el vent com una fera

tot neix, tot mor

una llàgrima es cristalitza