Qui no té por i estima a la vegada la mar i el vent, es va fent gran així: nedant sempre en perill damunt la cresta de l’onada.
Només d’un llamp en closa nit podrà morir. (Joan Vinyoli)
Sino tens por i estimes a la vegada home i llibertat, ets vas fent gran així: marxant adulta pel penyassegat de la vida. És ara que podràs morir sense recança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada