només s'amaga de tots nosaltres

en els rius de lava
en el meu cor incandescent
la porta de la de teva cambra es tanca
s'esmuny rapidament entre el flaire de la vesprada
somiquejava només de pensar-hi
uns plors terriblesla respiracio, nerviosa
només s'amaga de tots nosaltres
mai més riuré
mai més valdrà la pena
de tant en tant cal riure's d'un mateix
en la penúria anem a cara descoberta