3 d’oct. 2007

coses

Aquests dies de tador, plujosos, grisos, plens d'humitat...la feina de cada dia. Les plaçes i carrers de cada dia i els somriures i les cares llargues dels veïns i vianants. La lluita de cada dia ens omple de sensacions plenes i buides. Busquem seguretat i inseguretat, sorpreses i rutines. Lluïssor en els ulls d'aquells que estimem. Volem i trobem. Sabem que hem d'asseure'ns a la llar de foc de casa nostra i deixar que el sol enlluerni els teus ulls en l'amplitut dels cels i platges. Que puguis córrer lliurement. Ens transperentem perque no sabem fer altra cosa. En la vastedat del nostre amor hi cap tot el teu cor i tot el teu cos perque balli en les esferes naturals de la vida. Ens preguntem sempre en la idoneïtat dels nostres actes perque busquem la teva satisfacció. Ja fa quasi un any que ens coneixem! Quin món el compartir amb tu la meva petita vida. Com evoluciona tot! El nostre cor no sent igual que el primer dia. Tot cambia. Ara sento mes carinyo per tu que mai. No soc tant efusiu potser, en la manera de transmetre els meus sentiments cap a tu però penso que he madurat, et conec millor i crec que m'enriqueixo més amb tu que abans. Les meves sortides "hiperbòliques" com tu dius ja no les tinc. Sento que tinc entre mans un diamant que vull cuidar cada dia més. Espero que ara sentis que rebs més que abans o més ben dit rebs millor que abans. He après com donar d'una millor forma. Saps que sempre et soc sincer i que d'aquesta manera podrem recórrer un llarga camí. Sé que necessites el teu espai i encara que de vegades maldestre intento que et sentis cómoda amb mi i que pensis que podem ser feliços. Que directe que soc avui oi?. Soc molt feliç i saps que de tant en tant necessito dir-te aquestes coses.
Creative Commons License
pais de neu is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 3.0 Unported License.
Based on a work at myosei.blogspot.com.