Marià Manent - Tardor a Viladrau

Com grans monedes d'or, d'un or prim i lleuger,

cauen les fulles dels til·lers, gronxades

en el sol de novembre. El Jardí té

un fregadís d'abril de sedes oblidades.

 Avui no duus oreig, tardor suau, no esbulles

les agulles dels cedres vora la pluja d'or.

Tenen com una pau joiosa aquestes fulles

morint-se, i mig sospiren:"res no mor".

 

Fins al peu del grans cedres es daura  l'ombradiu

d'aquest jardí tancat, reclòs com una illa.

Cada fulla, en silenci, caient tranquil·la,diu:

"La vida passa, es fon, i torna i brilla