la corrupció de l'àngel

"..No había otro sonido. El jardín se hallaba vacío. Había llegado, pensó Honda, a un lugar sin recuerdos, sin nada. El sol estival del mediodía caía sobre el jardín inanimado." La corrupción de un ángel. Yukio Mishima.

es nit fosca, tancada, humida...fa calor i no hi ha son. Son les primeres nits d'estiu. No hi ha son... La nit és sempre fosca, mai clara. Crua i espessa la via làctia creua per damunt dels nostres caps. La pèrdues nasqueren sempre per les nits. Solitària i indecisa, erràticament dibuixa cercles. Els carrers com rieres assadegades, buscant nous horitzons. La seva ombra projectada com arbres que cauen enduts per la força de l'aigua en la tempesta nocturna. Tan fràgil, rodola i rodola sense lligams. En les rauxes xafogoses estiuenques maduren les fruites. L'arbre escorçós es vincla de matinada.