la nostra platja càlida

L'alícia somreia bebent una cervesa en la terrassa del bar. Al carrer fa calor però un lleugera brisa refresca la seva cara. La miro i somric, de tot cor li somric. Ella sap que té tota la llibertat del món, li hi faig saber. Hi m'agradaria que sapigués que l'entenc, que entre els dos construïm la nostra platja càlida. Parlar i entendre, i més tard acceptar-ho de tot cor. El meu cor és vast per les seves caminades al llarg d'aquest ampli i divers món. Em té aquí per poder acompanyar-la eternament. Que tots dos caminem pel mateix camí que mena a l'aigua salina. Abans de res parlar-ho tot entre els dos, pensar que l'altre és diferent de tú i que t'acull tal i com ets però que necessita que sàpigues que és diferent de tú i que que pateix i gaudeix de manera diferent. En la comunió d'aquestes diferències et vol fer feliç i desitja que tú l'entenguis com ell t'enten a tú.