mar sulfurosa

En l'enyor descobrim petites coves amagades, amb salzes que es vinclen amb la brisa nocturna de les aparences. Vers la font de les deixadeses et menen les teves cames feixugues. Beus aigua, assadegada. Mai satisfeta i amb la llengua salada escups paraules seques i buides per dintre. En el capvespre eixordorós de calor et cerco sempre. Malvisc d'esperançes. Un llampec fred i sec em corca els ossos. M'ajec en el teu foc sempre càlid i moll. Roents els llavis, et vull ben closa a mi. Crua la vida, em banyo per tu en la mar sulfurosa. En aquella platja deserta, romandré sempre. Donar és la meva saba. I en el teu somriure el meu glaç és aigua per la teva boca.