10 de jul. 2007

dies llargs d'estiu

Dies llargs d'estiu, llum per tot arreu. Tú enlluernes com la lluna al migdia estiuenc. Sempre diem, que n'és de curiós. Ja fa quasi un any que entrares a la meva vida. Sí vas entrar-hi per quedar-te. Cada dia et repeteixo les mateixes paraules, no em vull fer aborrit, però somric a cada instant. Em fas més lleu la vida, a vegades feixuga. És aquest el secret, poder valorar els amics i els persones que ens son més pròximes. Sols en aquesta vida no anem enlloc. Ja saps la facilitat que tinc d'exagerar les meves formes per poder transmetre els meus sentiments. Però és dificil ser subtil per poder transmetre't tot el què sento. El teu sonmriure, la teva companyia son un regal. Espero que rebis alegría i generositat de part meva. Jo, a la meva manera intento donar-te coses, moments, sentiments. Donar, simplement. Els moments passats junts s'acumulen i se'm fa ja dificil poder-te imaginar tan sols lluny de mi. Donar tot allò que tenim de bo a les persones estimades. Tòpics reals, que ens duen a mirar-nos menys a nosaltres mateixos. Anar més enllà sempre. Mai quedar-nos estancats en res. Evolucionar. Escoltar, comprendre, abraçar i fer un pas més. D'aquesta manera podem anar ben lluny plegats. No desitjo altra cosa.
Creative Commons License
pais de neu is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 3.0 Unported License.
Based on a work at myosei.blogspot.com.