L'Alícia estirada al llit. Amb el pijama posat i els mitjons als peus llegeix el diari. Té fred i està una mica cansada. De sobte treu la mirada de les fulles del diari i mira els seus peus, les seves cames. Sent que passa el temps, que es fa gran però somriu, se sent feliç i al mateix temps tranquil·la com feia temps que no si sentia. L'Alícia és una noia que té arrels ben fondes a la terra que trepitja i al mateix temps els seus cabells fan olor a totes les olors del món.
Amb aquests ulls marrons d'ametlla somnia, amb aquests llavis molsuts ens omple de sang la nostra pell i amb els seus dits ens omple d'èxtasi en el nostre cos i el nostre cor. Té el do de tocar-nos i fer-nos viure a l'instant. Li varem fer saber. Tota la suor del seu cos és l'ànima que transpira. En ella ens submergim i a ella ens fem devota. Una suor calenta i mullada. Deliciosa
17 de des. 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada