el cor batega més que mai

L'Alícia mira a l'horitzó des de la seva terrassa. els ulls li brillen. Té son, no dorm gaire. Sent el seu cor bategar com feia temps que no el sentia. Tot això la confon força. Ho havia oblidat. No sap quina relació establir amb alguns sentiments que ja eren força adormits. De tant en tant es escèptica, sovint no ha rebut allò que esperava dels éssers estimats. No ha tingut mai gaire arrelat el sentiment de pertinença envers els altres. Se li fa estrany la relació egocèntrica que es pugui establir entre les persones. Però sap que ha de fer alguna cosa amb tot aquest remolí de sentiments que l'envolten. A vegades no se sent còmode amb ells. Intenta que les coses flueixin naturalment. No creu que hagi de fer res especial amb tots aquests sentiments. De fet desconfia dels sentiments encara que sigui una persona plena d'amor per donar. La tarda avança i la foscor envolta el cel. Tota l'atmosfera es va adormint però el cor batega més que mai.