27 de nov. 2006

la teva mar i la meva platja

El nou dia s'alça clar i lluminós. Més val, és dilluns. A vegades ens és difícil poder transmetre el què cada dia transpira pels porus de la nostra pell. A vegades les paraules encerclen el què volem dir però es fan incapaces de poder transmetre amb precisa exactitud tot allò que sentim. Sovint les paraules ens confonen i pel fet tant sols de voler transmetre allò que sentim podem confondre als altres. Més vegades que menys xerrem massa. Però quines armes, quines eines tenim per poder fer arribar als demés tot allò que sentim? És necessari transmetre tot allò que sentim? Hi ha gent que no pensa pas així. Els hi agrada i troben necessari guardar alguna cosa. D'altres creuen que les paraules confonen. Aleshores, ens ho hem de guardar?

No és fàcil no rebre allò que creiem que donem. Què creiem que donem? Donem veritablement? Moltes preguntes i poques respostes. Els mestres zen sempre deien: "cool down". Refredar. Les exaltacions del cor deien que sempre confonen. Però som cultura d'exaltacions.

Hi ha dies de desànim, poca esperança i desil·lusió. Aquesta vida és com l'oceà. Un mar ple d'onades. Pugen, baixen, fan remolins. Fins i tot fan escuma. Hi ha cops en què amb la lluïssor del sol semblen daurades, d'altres, quan s'acosta tempesta s'enfosqueixen i semblen muntanyes plenes de boscs d'avets foscos. Hi ha dies en què aquest mar és una bassa d'oli, no es mou res. Simplement tota aquesta massa d'aigua dansa suaument. Tot això és el què la vista ens permet d'albirar. A vegades per sota d'aquestes onades n'hi ha d'altres. Hi ha tot un món amagat. Peixos amb formes estranyes, coralls, cavalls de mar, estrelles, eriçons, meduses, tot un ventall infinit de criatures. Tot un món de sentiments.

Què és el què els nostres ulls veuen al primer cop? Què queda amagat en el fons del mar dels teus ulls que no mostres? Les nits de tardor son propicies per nedar pels oceans. Bussejar per les aigües immenses de les profunditats i percebre que la sorra de la meva platja sempre t'acollirà càlida i suau.
Creative Commons License
pais de neu is licensed under a Creative Commons Reconocimiento 3.0 Unported License.
Based on a work at myosei.blogspot.com.